Campanya

He de con­fes­sar que aquesta cam­pa­nya elec­to­ral se’m fa estra­nya. Tenim la Gene­ra­li­tat inter­vin­guda i ha con­vo­cat les elec­ci­ons el pre­si­dent del govern espa­nyol. Mal­grat aquesta ano­ma­lia totes les for­ces polítiques han deci­dit pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons.

La inter­venció de la Gene­ra­li­tat ha sig­ni­fi­cat que tota l’admi­nis­tració ha sigut deca­pi­tada per la cúpula, però aquesta depu­ració selec­tiva ha garan­tit que sense direcció, sense pri­o­ri­tats i sense direc­trius l’admi­nis­tració ha con­ti­nuat la seva marxa sense cap àmbit de presa de deci­si­ons; s’admi­nis­tra però no es fa política i ningú no marca ni fixa objec­tius.

En un cert sen­tit l’apli­cació de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució ha situat de cop l’auto­go­vern de Cata­lu­nya a la case­lla de sor­tida d’uns dies abans del retorn del pre­si­dent Tar­ra­de­llas, amb la diferència, però, que ara l’admi­nis­tració autonòmica no és una qui­mera: són més de 250.000 fun­ci­o­na­ris.

Tenim can­di­dats a la presó i tenim can­di­dats a l’estran­ger. I tenim obert un debat estèril de con­fron­tació en blocs que no per­met de cla­ri­fi­car la sin­gu­la­ri­tat de les dife­rents ofer­tes. I alguns immer­sos en la més abso­luta per­ple­xi­tat, indig­nats i esgar­ri­fats per la demagògia auto­ritària dels que des de la ignorància de la rea­li­tat de Cata­lu­nya inven­ten pro­ble­mes per inven­tar solu­ci­ons traumàtiques, sen­tim una tris­tesa immensa.

Però ens alcem i recla­mem sin­ce­ri­tat i lide­ratge, espe­rem ges­tos d’intel·ligència política i gua­nyi qui gua­nyi les elec­ci­ons sabem segur que els volem tots a casa abans de Nadal: tots els que són a la presó, tots els que són a l’estran­ger i volem reha­bi­li­tats tots els que han estat inha­bi­li­tats. I volem la més abso­luta res­ti­tució de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes per començar el redreç i cons­truir el futur.

Avui és difícil saber a qui votar, és molt més fàcil saber a qui no s’ha de votar.