Res no és normal

Que­den dos dies per a la cita amb les urnes i, amb permís dels foro­fos del 155, el cert és que Cata­lu­nya arriba a aquesta cita elec­to­ral amb poca nor­ma­li­tat. No només per l’obvi­e­tat que hi ha can­di­dats a la presó o exi­li­ats a Brus­sel·les, en tots dos casos com a resul­tat, es veu, de l’efi­ci­ent tasca del pre­si­dent espa­nyol (Soraya Sáenz de San­ta­maría dixit). Tam­poc no són uns comi­cis nor­mals perquè el govern català esco­llit a les urnes arriba al 21-D inter­vin­gut, o perquè aquest cop tocarà votar en dijous. Res no és nor­mal, i des d’un punt de vista empre­sa­rial i econòmic, aquest és el major reclam per al 21-D. Les empre­ses sem­pre diuen que són capa­ces d’adap­tar-se a tot, però que neces­si­ten cer­te­ses, saber cap a on es va, i evi­tar les impro­vi­sa­ci­ons o les pro­cla­ma­ci­ons sense efec­tes. També neces­si­ten polítics que no desit­gin veure l’eco­no­mia cata­lana recu­lar posi­ci­ons a canvi de gua­nyar alguns vots. Ni neces­si­ten governs irres­pon­sa­bles que ani­min les empre­ses a tras­lla­dar seus, o que menys­tin­guin la capa­ci­tat de l’eco­no­mia cata­lana a pesar de la seva con­tri­bució (per exem­ple amb un 25% del total de les expor­ta­ci­ons esta­tals). Tam­poc polítics que accep­tin com a nor­mal un dèficit fis­cal de 16.000 mili­ons i juguin amb les pen­si­ons a pesar de la con­tri­bució neta que les cotit­za­ci­ons dels cata­lans han fet durant anys. La llista de coses anor­mals que s’acu­mu­len a Cata­lu­nya resulta llarguíssima.