La insostenible lleugeresa del ser

Fugint de la calor tro­pi­cal que avui enyoro, aquest estiu vaig anar a pas­sar algu­nes set­ma­nes a Praga. Matiso dient que a la zona B, el segon cer­cle de la capi­tal txeca, que els turis­tes encara no han envaït. Pots badar i pas­se­jar pels parcs públics sense sen­tir bori­nots i entrar a bars on no et roben com al cen­tre. En comp­tes de guia em vaig dur la novel·la La insos­te­ni­ble lleu­ge­resa del ser, de Milan Kun­dera, que a començament dels vui­tanta va ser un bon antídot con­tra comu­nis­tes reci­clats. Mal­grat que té llargs frag­ments insos­te­ni­bles –man­llevo i subrat­llo–, encara trans­met la poe­sia i el desor­dre del metge pro­ta­go­nista. És tan bona lec­tura per a fanàtics de la novel·la com per als que des­a­fien l’Estat i els depre­da­dors sexu­als.