Reflexions a l’entorn d’un plàtan

Es pot pro­hi­bir tot. Inclús es pot pro­hi­bir la vida. De fet, ja ho va fer el règim fran­quista; va pro­hi­bir la vida per a tots aquells que li feien nosa i encara avui els hereus d’aquells exe­cu­tors defen­sen que tot es va fer segons la lega­li­tat vigent. Avui la nova lega­li­tat vigent té altres obses­si­ons i la prin­ci­pal con­sis­teix a pro­hi­bir els colors que, com tot­hom sap, són molt peri­llo­sos. Tant de deliri pro­hi­bi­ci­o­nista fa estrany que encara ningú hagi pen­sat a vetar una cosa tan escan­da­lo­sa­ment groga com els plàtans. Així doncs, tot­hom que demà vul­gui anar a votar men­jant-se un plàtan que sàpiga que pot fer-ho. El vot a l’urna, la fruita a la panxa i la pela a la pape­rera, no fos cas que algú patinés i un fis­cal veiés, en la rebel·lió dels plàtans, un delicte.