Administrar la victòria

La con­vo­catòria d’urgència de les elec­ci­ons del 21-D va obli­gar l’inde­pen­den­tisme a pre­sen­tar-s’hi en unes con­di­ci­ons molt difícils i de com­plexa tra­mi­tació, tant abans com després dels comi­cis. No només per l’incon­ve­ni­ent i la dis­cri­mi­nació que implica tenir els dos caps de llista prin­ci­pals a l’exili i a la presó, sinó per la neces­si­tat de refer l’argu­men­tari del procés poste­rior als fets de l’1-O. Superat el tràngol amb bona nota –victòria elec­to­ral del bloc sobi­ra­nista i amb una par­ti­ci­pació rècord– cal­dria ara ges­ti­o­nar la majo­ria per no per­dre-la abans d’hora, i evi­tar els entre­bancs que des de l’Estat li ani­ran posant, en forma de cita­ci­ons judi­ci­als, per­llon­ga­ment dels empre­so­na­ments, ame­na­ces de detenció...

Per això les con­ver­ses entre JxCat, ERC i la CUP hau­rien de con­ti­nuar la línia enge­gada durant els dos últims anys de govern i d’esta­bi­li­tat par­la­mentària, i no aten­dre la de les llis­tes sepa­ra­des i la de la cam­pa­nya, amb legítimes i lògiques dis­crepàncies. El sobi­ra­nisme comença a arra­co­nar les tàcti­ques i l’espe­cu­lació, massa pre­sents en els últims temps, i hau­ria de mirar de posar també èmfasi en el govern quo­tidià. Un exe­cu­tiu que resol­gui pro­ble­mes dels cata­lans aju­da­ria, sens dubte, a ampliar la base social del procés. La neces­si­tat d’eixam­plar el gruix sobi­ra­nista és una de les lliçons del 21-D, per mirar de superar la rea­lista xifra del 47% dels votants. El pri­mer objec­tiu, mirar d’arri­bar al 51% i fer-lo inqüesti­o­na­ble.

Els tres par­tits que tenen la majo­ria sobi­ra­nista allar­ga­ran les con­ver­ses, perquè les vari­a­bles a tenir en compte són mol­tes, i algu­nes, incon­tro­la­bles. Però el resul­tat en forma de pre­si­dents de Par­la­ment i govern, així com objec­tius, hau­rien de ser clars i en una direcció. Així es con­tra­res­ta­ria la tàctica esta­tal de la causa comuna. Zoido amenaçava ja ahir de dete­nir els autors de les llis­tes elec­to­rals per haver con­fiat en agi­ta­dors de la rebel·lió. Pot­ser en lloc de bus­car com anul·lar el resul­tat impe­dint als dipu­tats votar o ser ele­gits, hau­rien de refle­xi­o­nar sobre el seu resul­tat.