Àpats de Nadal

Una família que cele­brava la nit de Nadal, a mit­jan dels vui­tanta, va deci­dir posar uns car­tells al men­ja­dor del pis on es reu­nien per com­par­tir l’àpat. Allà, segons m’han expli­cat, s’hi podia lle­gir: “Pro­hi­bit par­lar de fut­bol, de política i de la fàbrica.” En tro­ba­des ante­ri­ors es veu que havien sal­tat espur­nes entre els fami­li­ars. Uns eren del Barça; d’altres, del Madrid o de l’Espa­nyol; uns eren més de dre­tes; d’altres, més d’esquer­res. Uns, més cata­la­nis­tes; d’altres, més espa­nyo­lis­tes. A la família alguns també com­par­tien hores de feina. L’àvia, i la majo­ria de dones de la família, va optar durant uns anys per pro­hi­bir par­lar d’aquests temes per evi­tar pica­ba­ra­lles i dis­gus­tos en dates asse­nya­la­des. Lla­vors no hi havia ni procés ni, encara menys, s’albi­rava un horitzó d’inde­pendència. Ja fa anys que aquests car­tells no es pen­gen. I enguany s’ha par­lat de procés, d’inde­pendència, de mas­clisme i fins i tot de racisme. Quan algú s’escalfa molt va cap al balcó, agafa aire fred, i torna cap a la con­versa, s’abraça amb qui ha tin­gut, pot­ser, una engan­xada i es torna a començar. Aquest any, però, m’han dit que ni procés, ni inde­pendència ni l’aug­ment de vots a Ciu­da­da­nos. La polèmica de la nit va arri­bar entre els que es decla­ren segui­dors devots de La guerra de les galàxies i els que es van­ta­ven que no havien vist mai cap pel·lícula de la saga. I els que defen­sa­ven afer­ris­sa­da­ment que Love Actu­ally és una de les millors comèdies romànti­ques que es poden veure per Nadal. Jut­gin vostès matei­xos.