Cadenes

Quan es perd la con­fiança, quan els interes­sos són enfron­tats, quan una de les parts se sent molt per­ju­di­cada, és legítim bus­car una sor­tida, i la sor­tida lògica i civi­lit­zada és que cadascú triï el seu camí. Unió i sepa­ració estan pre­vis­tes i regu­la­des per la llei en pràcti­ca­ment tots els ordres, entre per­so­nes, a les famílies, entre empre­ses, en l’àmbit l’asso­ci­a­tiu, en el labo­ral, en el polític, en l’inter­na­ci­o­nal... L’única sepa­ració impos­si­ble, es veu, és la de Cata­lu­nya res­pecte d’Espa­nya. Per sobre del dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels pobles pre­sent en els trac­tats inter­na­ci­o­nals, per sobre del prin­cipi democràtic d’obeir el man­dat dels ciu­ta­dans a les urnes, per sobre de la juris­prudència inter­na­ci­o­nal (Kosova, etc.) o dels pre­ce­dents legals en altres països (Escòcia, Que­bec, Txe­cos­lovàquia, Islàndia, Noru­ega, Eslovènia, Mon­te­ne­gro o les repúbli­ques bàlti­ques) hi ha la llei de l’embut espa­nyola. Molts cata­lans, i cada cop més, ja han triat sor­tir d’Espa­nya, tants per tenir la majo­ria al Par­la­ment el 2015 i altre cop el 2017. L’intent ha aca­bat amb bru­ta­li­tat poli­cial, polítics a la presó o a l’exili, segrest de l’auto­go­vern, ofec econòmic, cri­mi­na­lit­zació de la inde­pendència, amenaça mili­tar i més de mitja Espa­nya (segons enques­tes) aplau­dint amb les ore­lles i exi­gint veure el pre­si­dent Puig­de­mont a la presó. La uni­tat d’Espa­nya ha gole­jat la democràcia, la justícia, la sepa­ració de poders, els drets civils i les pròpies lleis espa­nyo­les. I davant d’això, no hi ha full de ruta; només pre­mis­ses clares de cara al futur. El govern d’Espa­nya, la major part del Congrés i la majo­ria dels seus ciu­ta­dans no volen atraure, sinó enca­de­nar; no volen pac­tar, sinó impo­sar; no volen recon­ci­liar, sinó fer mal, humi­liar... i natu­ral­ment con­ser­var el motor econòmic i els 16.000 mili­ons nets que s’enduen cada any. És el vin­cle que volen amb els cata­lans. No han tin­gut ver­go­nya a mos­trar-ho; així doncs, ha que­dat clar. A par­tir d’aquí, cal aixe­car-se, perquè hi ha feina a fer. Pri­mer, res­ca­tar l’auto­go­vern en tots els sen­tits, fer-lo útil per al país i els ciu­ta­dans, impe­dir que sepul­tin els fets i les idees, llui­tar perquè es faci justícia a Europa amb tots els repre­sa­li­ats i convèncer molts més cata­lans que això no és con­vivència, és escla­vi­tud.