Aliances perilloses

Recordo que abans quan ana­ves a votar et regies per les teves idees. Esquer­res o dre­tes. Això era sem­pre el pri­mer. Últi­ma­ment no sé què ha pas­sat, però aquest con­cepte ha que­dat diluït. És com si aquests dos fronts hagues­sin des­a­pa­re­gut, perquè en el fons tots els par­tits són el mateix. I el més greu, quan surt l’ene­mic comú, no hi ha cap pro­blema amb aliar-se i fer pinya dei­xant de banda idees i pro­me­ses. A Itàlia, l’ene­mic a batre és el popu­lisme, i Renzi i Ber­lus­coni, als antípodes, ani­ran junts per evi­tar que l’MSE pugui gua­nyar i gover­nar el país. Bé, quin millor exem­ple a Cata­lu­nya que el PSC, que no ha tin­gut cap mena de pudor per aliar-se amb el PP i Ciu­ta­dans només per evi­tar el que volen la majo­ria de cata­lans. Ver­go­nya!