Aloses i mussols

L’alosa és un ocell d’hàbits diürns, men­tre que el mus­sol és una au rapi­nyaire noc­turna. Una és el dia i l’altre, la nit. Repre­sen­ten dos extrems, i per això els científics que estu­dien els rit­mes cir­ca­di­a­ris –els pro­ces­sos bioquímics, fisiològics i de com­por­ta­ment en ani­mals i plan­tes en el cicle de 24 hores– defi­nei­xen com a alo­ses els humans que s’aixe­quen molt aviat i es per­den cada nit el final de la pel·lícula, i com a mus­sols els noctàmbuls que odiem el des­per­ta­dor i ens sen­tim més actius als ves­pres. Diuen que hi ha un 10% d’alo­ses, un 20% de mus­sols i un 70% de colibrís, els humans de la ter­cera via cro­no­biològica. La reforma horària que lidera Fabian Mohe­dano té aspec­tes posi­tius, però, sin­ce­ra­ment, fa patir pel futur dels mus­sols.