La nova amenaça de Rajoy

Car­les Puig­de­mont ha pre­gun­tat repe­ti­da­ment a Mari­ano Rajoy si res­pec­ta­ria el resul­tat de les elec­ci­ons del 21 de desem­bre. He de dir que, abans de les elec­ci­ons, pen­sava que Rajoy hau­ria de res­pec­tar, ni que fos per força, el resul­tat. Com si encara tingués una con­fiança, cer­ta­ment estra­nya, en el fet que el govern (i l’Estat) espa­nyol accep­ta­ria (insis­teixo que perquè s’hi sen­ti­ria forçat) les regles mínimes del joc democràtic dins del marc euro­peu. Em sor­prenc de la meva innocència tenint pre­sents tan­tes mos­tres de perfídia anti­de­mocràtica del govern espa­nyol amb la com­pli­ci­tat de l’apa­rell de l’Estat del qual forma part la justícia. I con­si­de­rant també el con­sen­ti­ment dels governs i les ins­ti­tu­ci­ons euro­peus davant de tals pro­ce­di­ments anti­de­mocràtics amb maquinària repres­siva inclosa.

Allò que havia de resul­tar-me evi­dent és que Rajoy (una manera de dir tot el que comprèn el món vin­cu­lat a Rajoy) no accep­ta­ria el resul­tat de les elec­ci­ons i que, amb la inter­venció dels jut­ges, tro­ba­ria la manera d’obs­ta­cu­lit­zar la cons­ti­tució del Par­la­ment de Cata­lu­nya acor­dada a la volun­tat de la majo­ria dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya.

És un obs­ta­cle, a més d’un escàndol i una ver­go­nya democràtica, que un jutge, man­te­nint-los a la presó, deci­deixi que els dipu­tats elec­tes Oriol Jun­que­ras, Joa­quim Forn i Jordi Sànchez (no m’oblido de Jordi Cui­xart) no puguin assis­tir a la cons­ti­tució del Par­la­ment. També és un obs­ta­cle, a més d’un escàndol i una ver­go­nya democràtica, el fet que Puig­de­mont, Ser­ret, Pon­satí, Comín i Puig tam­poc hi puguin assis­tir perquè serien empre­so­nats si tor­nes­sin a Cata­lu­nya. La justícia par­cial ja s’imposa, doncs, per sobre de la democràcia. Però, a més, Rajoy ha fet un nou pas de rosca tra­ient de la seva màniga tram­posa un trumfo amenaçador: si Puig­de­mont és inves­tit pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per via telemàtica, el govern espa­nyol man­tindrà l’apli­cació de l’arti­cle 155. Vet aquí l’evidència del fet que no res­pecta el resul­tat de les elec­ci­ons del 21 d’octu­bre. Tot això amb el con­sen­ti­ment dels dipu­tats del Par­la­ment de Cata­lu­nya ano­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes. I també amb el silenci de polítics i ciu­ta­dans espa­nyols que, si fos­sin els demòcra­tes pro­gres­sis­tes que diuen ser, hau­rien de cri­dar indig­nats davant d’aquest ultratge a la democràcia. Quina ver­go­nya! I així és que l’amenaça plana sobre el que pugui pas­sar avui, i a par­tir d’avui, al Par­la­ment de Cata­lu­nya.