Colalucci

La peça que ha aca­bat sent més deci­siva per fre­nar el tras­llat de les pin­tu­res murals del mones­tir de Sixena ha estat Gian­luigi Cola­lucci, el direc­tor de la res­tau­ració de la Cape­lla Six­tina. El Punt Avui el va entre­vis­tar en primícia la tar­dor del 2016, en el moment més àlgid de la polèmica, i es va expres­sar de manera ben clara: el lloc més segur per als deli­cats fres­cos és i serà sem­pre el MNAC perquè el dema­crat cenobi és una amenaça per a la seva con­ser­vació. A Aragó el dic­ta­men del repu­tat espe­ci­a­lista va caure com un gerro d’aigua freda i, en lloc d’accep­tar el seu sen­sat punt de vista, peri­o­dis­tes, advo­cats i supo­sats vet­lla­dors del patri­moni el van fer pas­sar per un cal­vari de mani­pu­la­ci­ons. A Cola­lucci tot ple­gat el va fer entris­tir molt. Fins ara, que ha vist que les seves parau­les sí que han estat ben inter­pre­ta­des per la jut­gessa del cas Sixena. L’emi­nent res­tau­ra­dor italià ha vol­gut com­par­tir la seva feli­ci­tat en un arti­cle d’opinió que aquest mateix mitjà va publi­car dime­cres . En con­si­de­rar que ja ha donat tots els argu­ments tècnics per aler­tar del perill de l’ope­ració, per més que se’l segueix ter­gi­ver­sant, ara ens ha rega­lat una idea majúscula que el MNAC faria bé de reco­llir i de tre­ba­llar: impul­sar una llei que reco­ne­gui tot el que el museu català repre­senta per a la “cul­tura mun­dial”. Una llei que impe­deixi que es des­mem­bri la seva col·lecció. Si cal, reco­mana Cola­lucci, amb el lide­ratge de la Unesco. Seria mera­vellós.