Llarena

L’asso­ci­ació judi­cial espa­nyola més gran és l’ano­me­nada Aso­ci­ación Pro­fe­si­o­nal de la Magis­tra­tura (APM). Es diu d’ella que és “con­ser­va­dora”, negli­gint benèvola­ment que en el seu si hi con­viu des de gent més o menys mode­rada fins a altra política­ment ultran­cera. Dic política­ment perquè és del tot fal·laç que algu­nes seràfiques veus dibui­xin dels jut­ges una imatge impol·luta, de quirúrgica asèpsia, d’exqui­sida neu­tra­li­tat ideològica, gai­rebé ase­xu­ada política­ment. Una imatge tota ella espe­rit i des­lliu­rada del car­regós pes de la ter­re­nal carn política; una imatge men­ti­dera com poques, ja que exis­teix –i tant que exis­teix!– una dreta judi­cial, amb la par­ti­cu­la­ri­tat, per exem­ple, que esdevé sem­pre més impla­ca­ble que la dreta política, la qual, mal que li pesi, ha hagut d’apren­dre l’art de la transacció política, aspecte al qual resta immune el món judi­cial.

De l’esmen­tada asso­ci­ació va ser-ne pre­si­dent, no només a àmbit català, sinó de tot l’Estat, Pablo Lla­rena. Dic català perquè són cone­gu­des les vin­cu­la­ci­ons de Lla­rena amb Cata­lu­nya, on ha estat exer­cint moltíssims anys i des d’on va ascen­dir al Suprem en fa menys de dos. Si no vaig errat viu a la nos­tra terra, on tre­ba­lla també la seva dona, ni més ni menys que com a direc­tora de l’Escola Judi­cial. Va fer-me molta gràcia allò publi­cat per un diari català sobre l’espe­cial idoneïtat de Lla­rena per assu­mir la ins­trucció del “procés” atesa “la seva pro­funda conei­xença de la rea­li­tat cata­lana”. I em va fer gràcia perquè, per exem­ple, poca gent dub­ta­ria de “la pro­funda conei­xença de la rea­li­tat cata­lana” d’un par­tit nas­cut pre­ci­sa­ment a Cata­lu­nya com ho és Ciu­da­da­nos.

Doncs bé, en un dels pri­mers mani­fes­tos sobre Cata­lu­nya de l’APM es deia: “¡Basta ya! No son pre­sos políticos”, afe­gint, res­pecte al dolor per l’empre­so­na­ment dels líders polítics, que “entén” aquest dolor, si bé en part “és con­seqüència de la il·lusió d’impu­ni­tat cre­ada per l’inde­pen­den­tisme durant aquests dar­rers anys”, al·ludint a “l’enorme res­pon­sa­bi­li­tat que pot arri­bar a supo­sar cri­dar una part de la població a pren­dre el car­rer i rebel·lar-se con­tra la Cons­ti­tució”.

Fins i tot el més que desa­cre­di­tat TC ha hagut d’adme­tre que no pot obli­gar-se ningú a ser “mili­tant” de la Cons­ti­tució. Però per als mem­bres de l’APM, de la qual en va ser pre­si­dent Lla­rena, pot ser una irres­pon­sa­bi­li­tat “enorme” inci­tar la gent a rebel·lar-se con­tra la Cons­ti­tució. Però no cal patir: el judici que farà el TS –on abun­den els mem­bres de la, com s’ha vist, tan pon­de­rada, equi­li­brada i equànime asso­ci­ació judi­cial– se cele­brarà sota les garan­ties de la total asèpsia política abans esmen­tada.