La debilitat de l’independentisme

Ni és tan super­fi­cial per enlles­tir-ho amb un “covards” o “traïdors” ni hi ha només raons par­ti­dis­tes en la crisi entre JxCat i ERC. Ni són els únics en crisi. L’ANC i Òmnium també diver­gei­xen encara que sigui per la diferència de les seves raons de ser. El pro­blema és que les diferències res­po­nen aquest cop a una raó de fons, també estratègica, rela­ci­o­nada amb aque­lla “ingenuïtat” que Jun­que­ras va reconèixer que havia tin­gut l’inde­pen­den­tisme res­pecte de l’Estat. El pro­blema no és ser bona per­sona sinó que el PDe­CAT, ERC i la CUP no havien acor­dat com res­pon­dre junts al repres­sor. La repressió és una cosa opaca, oculta i cruel que no veus venir fins que no ve per tu. És la for­ta­lesa del repres­sor perquè li és natu­ral.