Amb precisió suïssa

És ben trist que en el moment polític més impor­tant que pot tenir mai una soci­e­tat (cons­ti­tuir-se o no en un estat nou de trinca, els límits entre la llei donada i les noves majo­ries que la qüesti­o­nen, entre els regla­ments i les lli­ber­tats, entre la repressió per pro­te­gir l’statu quo i la democràcia de poder can­viar-lo), en un moment així, dic, és ben trist que el nivell del debat públic sigui tan i tan baix com per cri­ti­car, des de posi­ci­ons apa­rent­ment seri­o­ses, que una anti­ca­pi­ta­lista hagi bus­cat aixo­pluc jurídic en “el nucli dur del capi­ta­lisme finan­cer com és Suïssa”. En l’era de les fake news, no podien fal­tar les fake opi­ni­ons amb argu­men­ta­ci­ons de nivell de P3 de demagògia. Però senyors, que no eren els de la CUP, els de la demagògia fàcil?

En lloc d’entrar a fons en els motius que poden por­tar una diri­gent política a refu­giar-se de l’esperpèntica i ven­ja­tiva per­se­cució judi­cial i política que s’ha posat en marxa a l’Estat, el nivell de mol­tes anàlisis d’urgència va ser qüesti­o­nar amb un punt de befa que no hagués anat a Veneçuela o a Cuba. Men­tre en aquest país ens estem jugant la con­vivència i la democràcia i cen­te­nars de per­so­nes es juguen pre­sons i exi­lis per haver inten­tat donar sor­tida ins­ti­tu­ci­o­nal a la demanda d’una majo­ria política, alguns s’entes­ten a fer anar cari­ca­tu­res de par­vu­lari, en un esquema segons el qual a Suïssa hi va a esquiar i a ingres­sar diners la gent de bé –amb B de Bárce­nas– i Espa­nya és un paradís de democràcia gràcies a una tran­sició exem­plar –amb E d’Estre­mera.

L’inde­pen­den­tisme debat inter­na­ment aquests dies entre el prag­ma­tisme de fer govern per sal­var les naus i recu­pe­rar for­ces per a més enda­vant, i la legi­ti­mi­tat de man­te­nir la pugna amb l’Estat encara que això sig­ni­fi­qui més presó i més blo­queig democràtic. Un debat difícil que cada dia veiem com el des­gasta i fa posar ner­vi­o­sos els acòlits. Però encara és més dur el debat que tenen davant dels nas­sos els par­ti­da­ris d’una Espa­nya unida: val la pena man­te­nir a través d’una repressió que enfanga la política i la justícia espa­nyo­les a nivells que mai no hauríem ima­gi­nat? Poden mirar cap a una altra banda amb acu­dits de pati d’escola, però el rellotge perquè la democràcia espa­nyola es con­tem­pli algun dia al mirall con­ti­nua avançant.I ara, a més, amb una pre­cisió suïssa.