Opinió

Tribuna

Un país, tres etapes. I ara què? (2)

“La marea independentista semblarà llavors retirar-se, però en realitat aquell moviment persistirà, serà el preludi d’una nova plenamar encara més viva

En l’arti­cle ante­rior esmentàvem tres eta­pes que podrien sin­te­tit­zar la tra­jectòria del cata­la­nisme con­tem­po­rani: 1) De la resistència al redreçament (1939-1975); 2) Del redreçament a la recons­trucció naci­o­nal (1975-2006); i 3) De la recons­trucció naci­o­nal a la recla­mació de la inde­pendència (2006-2017). De manera sem­blant, volem ara pre­sen­tar tres fan­ta­sies que, per con­trast, ens per­me­tin situar-nos avui.

Per als uni­o­nis­tes: ‘Game over’. S’haurà arri­bat al final d’etapa i al final del par­tit. Victòria per 10 a 0. El pro­jecte d’espa­nyo­lit­zació de Cata­lu­nya s’impo­sarà. Serà ini­ci­al­ment dis­cret però irre­ver­si­ble, afec­tant pro­gres­si­va­ment totes les ins­ti­tu­ci­ons, com­petències i àmbits de la vida pública (edu­cació i uni­ver­si­tats, usos lingüístics, símbols ins­ti­tu­ci­o­nals, mit­jans públics de comu­ni­cació, cos­sos poli­ci­als, presència inter­na­ci­o­nal, par­tits polítics no esta­tals...), limi­tant fins i tot la peri­llosa pro­jecció mun­dial de la mateixa ciu­tat de Bar­ce­lona i dels seus port i aero­port i retar­dant tota pro­mesa de cons­trucció d’un cor­re­dor medi­ter­rani. El model autonòmic es donarà per tan­cat i el puzle ter­ri­to­rial s’haurà aca­bat. Espa­nya serà a tots els efec­tes, amb l’excepció de la pecu­li­a­ri­tat foral basco- navar­resa, un estat uni­forme i uni­na­ci­o­nal, i les recla­ma­ci­ons i vigència del cata­la­nisme pas­sa­ran pri­mer per la seva resi­du­a­lit­zació fins arri­bar a poc a poc a la seva des­a­pa­rició, com estava escrit en els mapes del XIX: l’Espa­nya cons­ti­tu­ci­o­nal, la foral i l’assi­mi­lada. Ja ho han dit: si el pro­blema és Cata­lu­nya, fem Cata­lu­nya petita i el pro­blema es farà petit.

Per a les ter­ce­res vies. Com en la pena­lit­zació del joc de l’oca, després de les mali­fe­tes inde­pen­den­tis­tes i de la penitència del 155, hom tor­narà a la case­lla de par­tida, és a dir, a l’auto­no­misme. Cata­lu­nya repe­tirà el paper de Sísif: ser obli­gat, mit­jançant lli­ber­tat vigi­lada, a empènyer una pedra enorme pen­dent amunt per un ves­sant cos­te­rut, sabent que abans d’arri­bar al cim de la mun­ta­nya la pedra tor­narà a rodo­lar cap avall i Sísif haurà de tor­nar a començar de nou des del prin­cipi. És a dir, caldrà repe­tir el camí esforçat del pei­xal­co­visme, la senda del rea­lisme, superar la des­feta, reco­sir feri­des, tor­nar a prac­ti­car la peda­go­gia, exer­ci­tar la pro­ver­bial hos­pi­ta­li­tat i sim­pa­tia cata­la­nes, defen­sar el seny i la concòrdia, apel·lar a resol­dre els pro­ble­mes reals de la gent, aco­llir la roja en algun estadi català, enfor­tir més el pont aeri amb Madrid, con­vi­dar més sovint a Bar­ce­lona els minis­tres –espe­ci­al­ment els d’Eco­no­mia i d’Hisenda–, nego­ciar de manera deli­cada la redempció de les penes de presó dels polítics cata­lans, dema­nar al govern espa­nyol gene­ro­si­tat i, per damunt de tot, con­fiar con­tra tota espe­rança en l’apa­rició mira­cu­losa d’inter­lo­cu­tors a Madrid que cor­res­pon­guin als patrons men­tals i polítics de la ter­cera via. L’objec­tiu d’aquesta nova etapa serà acon­se­guir “tor­nar a la nor­ma­li­tat”, dei­xar de ser sos­pi­to­sos i espe­rar el moment pro­pici per a dema­nar refor­mes i engru­nes en forma d’ampli­ació dels pres­su­pos­tos.

Per als inde­pen­den­tis­tes. L’etapa ante­rior (2006-2017) no haurà fina­lit­zat. No hi haurà repe­tició de la jugada com en el cas de Sísif. El govern espa­nyol no dei­xarà anar la corda del 155, la Gene­ra­li­tat con­ti­nuarà inter­vin­guda de iure o de facto, l’estat d’excepció es man­tindrà, la per­se­cució de líders inde­pen­den­tis­tes no s’atu­rarà. Començarà, per tant, un moment de bai­xa­mar, amb la duresa dels càstigs exem­plars i la seve­ri­tat de les penes, amb la ferma volun­tat d’humi­liar. La marea inde­pen­den­tista sem­blarà lla­vors reti­rar-se, però en rea­li­tat aquell movi­ment per­sis­tirà, serà el pre­ludi d’una nova ple­na­mar encara més viva. La hiperac­ti­vi­tat de les xar­xes i el tei­xit asso­ci­a­tiu, entre­nat durant anys en l’auto­or­ga­nit­zació i la mobi­lit­zació, seguirà enda­vant. El vot inde­pen­den­tista no min­varà. Les mani­fes­ta­ci­ons recla­mant l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics segui­ran. Arri­ba­ran les elec­ci­ons muni­ci­pals i cen­te­nars de pobla­ci­ons cata­la­nes es tor­na­ran a tenyir d’ajun­ta­ments amb ban­de­res este­la­des. El con­trol admi­nis­tra­tiu i polític de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes per part del govern espa­nyol es col·lap­sarà. Cata­lu­nya esde­vindrà un risc geo­polític mun­dial i la pressió inter­na­ci­o­nal, espe­ci­al­ment euro­pea, s’inten­si­fi­carà. El pur­ga­tori català es pro­jec­tarà a tot Espa­nya posant-la en una situ­ació més que deli­cada.

De ben segur, cap d’aques­tes fan­ta­sies s’esde­vindrà. I com que caldrà nego­ciar (nego­ciar, no sim­ple­ment dia­lo­gar) pot­ser que tot­hom comenci per reconèixer les seves fan­ta­sies com el que són. Fan­ta­sies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia