Bufeu, Coses!

Aquest 2018 farà 40 anys que el grup Coses va publi­car el que pel meu gust és un dels set millors dis­cos de cançó en català. Perquè no s’apa­gui l’aire incloïa peces exqui­si­des amb tex­tos de la bona collita de joven­tut de Miquel Des­clot (sobre­tot de Cançons de la lluna al bar­ret, edi­tat també el 1978), d’Els núvols (poema de Màrius Tor­res con­si­de­rat per Pom­peu Fabra el punt més alt de la nos­tra poe­sia) i d’una evo­cació anònima de les reta­lla­des de l’Esta­tut de Núria. Eren els temps en què Regis­tre 23 (amb Sal­va­dor Cardús al cap­da­vant) des de Ter­rassa i Ramon Mun­ta­ner (entre els set millors dis­cos en tri­a­ria dos d’aquest excep­ci­o­nal artista home­nat­jat fa pocs dies) des de Cor­nellà de Llo­bre­gat recor­da­ven als ene­mics del país aquests ver­sos de Miquel Martí i Pol: “Flo­rim quan menys ho espe­ren. Can­tem quan menys els plau.” Els can­tants bufa­ven perquè no s’apagués l’aire quan ja es veia que la tran­sició era una estafa. Fa 40 anys que dura l’estafa dels qui juguen a sol­dats repri­mint-nos amb les armes, con­tra els quals con­ti­nuem llui­tant des­per­tats pel somni d’albada del cam­pa­ner de Taüll que fa tre­mo­lar tot el mapa cri­dant com un foll a la revolta. Ara cal que ERC i Junts per Cata­lu­nya dei­xin de bara­llar-se pel con­trol de TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, on si fóssim un país nor­mal sona­rien sovint aques­tes cançons. Coses, amb un nou disc en què en recu­pera algu­nes, encara ens ajuda bufant perquè s’escampi l’espe­rit de la nova englan­tina de Miquel Des­clot en què els ani­mals que som els cata­lans ja no volem bara­llar-nos entre nosal­tres i ens aju­dem per cons­truir junts la República.