Full de ruta
‘Quo vadis’, Terrassa?
Terrassa és, demogràficament, la tercera ciutat de Catalunya, en haver superat Badalona. Les darreres dades de l’Idescat situen la cocapital del Vallès Occidental en els 216.428 habitants, mentre que Badalona es queda en els 215.848. Aquest fet irrefutable el va aprofitar l’entitat ANA (Àgora Nova Ègara) per organitzar, ahir, una de les seves trobades per debatre si aquesta situació en el pòdium també la té en qualitat de vida. Amb quatre ponents de prestigi reconegut, com són l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro; la presidenta de la Fundació Comerç Ciutadà , Maria Costa; la directora general de l’ Escodi , Núria Beltran, i el demògraf i consultor ambiental Ramon Arribas, el debat va deixar clar que, tot i algunes mancances, la ciutat ha millorat en els darrers anys, “s’ha recosit”, en paraules de Villatoro, referint-se a la desaparició de les línies de tren de Renfe i els FGC que la creuaven o al torrent de Vallparadís convertit en parc urbà. En la mateixa línia, Beltran va assegurar que “el concepte de ciutat” ha millorat en la ment dels terrassencs des dels Jocs Olímpics, i Costa, que està orgullosa del nivell dels serveis, com ara el comerç.
Però hi va haver un altre element que va generar prou consens entre els ponents: la manca de projecte de futur. I de lideratges. Polítics només? No. Beltran ho va resumir en un “tenim el què, Terrassa és una ciutat generadora de riquesa, però hem de decidir el com”, mentre Arribas va ser el més crític: “No hi ha cap projecte polític per al segle XXI; s’ha de mirar cap al futur amb els ulls d’ara, no amb els dels Jocs Olímpics.” Costa va coincidir: “Som la ciutat dels plans, sí, però sense cap model de ciutat.” La manca de model en els darrers anys és una obvietat, cosa que fa que Terrassa, mentre guanya en habitatges perquè té sòl i, per tant, un habitatge més barat que la resta de l’àrea metropolitana, perd oportunitats. Especialització, reclamava Villatoro. I “audàcia amb sentit crític”, reblava Arribas. Doncs això. Més val seguir un camí equivocat que no seguir-ne cap per por d’errar-lo.
