Coses de la repressió

Tot va començar el 13 de setem­bre del 2007, quan la Fede­ració d’Orga­nit­za­ci­ons Empre­sa­ri­als de Girona (FOEG) i la UdG van tenir la pen­sada de con­vi­dar el rei Joan Car­les a la inau­gu­ració el Parc Científic i Tec­nològic, fet que va pro­vo­car mani­fes­ta­ci­ons que van aca­bar a la plaça de Vi de Girona, amb la crema simbòlica de fotos del cap d’estat. Fruit d’aque­lla acció, l’Audi­en­cia Naci­o­nal va con­dem­nar a penes cri­mi­nals per injúries con­tra la corona els joves giro­nins Jaume Roure i Enric Stern. Ara, onze anys després, el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans evi­den­cia la manca de sen­si­bi­li­tat en matèria de drets i lli­ber­tats de la justícia espa­nyola, i ha fet pública una dura sentència con­tra l’Estat espa­nyol, que ha estat con­dem­nat per haver vio­lat el dret de la lli­ber­tat d’expressió dels dos joves que van cre­mar les foto­gra­fies. Una sentència exem­plar que suposa una esmena a la tota­li­tat dels pro­ce­di­ments judi­ci­als que avui estan en marxa con­tra l’inde­pen­den­tisme i con­tra dife­rents artis­tes i usu­a­ris de les xar­xes soci­als. El Tri­bu­nal d’Estras­burg posa també en evidència una cadena de des­propòsits. Aque­lla tar­dor del 2007 es van con­vo­car con­cen­tra­ci­ons i cre­ma­des públi­ques de fotos del monarca, en suport a Roure i Stern, i es veu que els Mos­sos, per des­co­brir els res­pon­sa­bles, no se’ls va ocórrer res millor que dema­nar als peri­o­dis­tes i fotògrafs que apor­tes­sin les imat­ges d’una cre­mada de fotos, per iden­ti­fi­car els acti­vis­tes i posar-los a dis­po­sició judi­cial. Alguns mit­jans van apor­tar les matei­xes imat­ges que ja havien publi­cat, d’altres val més no saber-ho, i només un fotògraf s’hi va resis­tir. Va ser d’aquesta manera com el foto­pe­ri­o­dista Jordi Ribot va aca­bar davant del jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Grande-Mar­laska perquè s’havia negat a lliu­rar el mate­rial gràfic de la con­cen­tració el dia 22 de setem­bre a la plaça del Vi. Final­ment el fotògraf va lliu­rar part d’aquest mate­rial davant l’amenaça del jutge d’impu­tar-lo per un delicte greu de deso­bediència. L’altre gran des­propòsit és que una part del món empre­sa­rial gironí, com si fos un acte de repa­ració o recon­ci­li­ació amb la corona, va crear la Fun­dació Príncep de Girona, que supo­sava l’orga­nit­zació d’un fòrum anual amb la presència de la família reial. Després de la violència poli­cial de l’1 d’octu­bre i el dis­curs de Felip VI ava­lant les agres­si­ons con­tra el poble, aquesta fòrum ja ha per­dut el suport dels giro­nins.