Alternatius

Hi va haver un temps en què esta­ven de moda els ano­me­nats out­si­ders, els dife­rents entre la massa, els mar­gi­nats que des­ta­ca­ven entre els des­ta­cats ofi­ci­als, els que tren­ca­ven nor­mes. Alguna cosa d'això hi ha en diver­sos per­so­nat­ges que aquesta set­mana han donat símpto­mes, volent o sense voler, de vida alter­na­tiva. Ernest Mara­gall, el con­se­ller d'Edu­cació, va tren­car la rutina amb unes sin­ce­res parau­les. Les decla­ra­ci­ons públi­ques dels polítics són el pa de cada dia i, al mateix temps, el prin­ci­pal ali­ment d'això que se'n diu des­a­fecció ciu­ta­dana. Empat­xen, i per un dia que algun sub­mi­nis­tra un con­tin­gut sucós, el fan callar. El que va opi­nar Mara­gall interessa no ja pel que va dir de la fatiga que causa el tri­par­tit (que ho sap tot­hom), ni tam­poc per la recla­mació d'un grup par­la­men­tari propi del PSC a Madrid (això sí que ja cansa). La millor opinió és quan va dir: «El nos­tre sis­tema de par­tits ja ha donat tot el que havia de donar de si. Són uns par­tits espe­ci­a­lit­zats en la super­vivència, però incom­pe­tents en la relació amb la soci­e­tat.» És pre­ci­sa­ment la reacció dels seus col·legues el que li dóna més la raó. En l'aspecte labo­ral, aquesta set­mana també hem assis­tit al pri­mer judici rela­ci­o­nat amb el cas Millet. Un moment, no cele­brin res. El judici és per la demanda pre­sen­tada Gemma Mon­tull pel seu aco­mi­a­da­ment del Palau de la Música després de des­co­brir-se l'espoli que el seu pare i Fèlix Millet han con­fes­sat. Gràcies a ella hem des­co­bert que una direc­tora finan­cera que cobra 8.566 euros al mes es dedica en rea­li­tat a fer de con­serge (por­tar diners del banc al seu pare i a Millet) i no sap res de movi­ment de diners. És, a part de pren­dre el pèl, com estar a l'atur i fer-se dir tècnic en oci per­ma­nent. I par­lant d'oci per­ma­nent, l'out­si­der de la set­mana ha estat sens dubte Jaime de Maric­ha­lar, esbor­rat del web de la casa reial, que ja no és duc de Lugo ni Grande de España i que fins i tot l'han tret del Museu de Cera de Madrid, tan hieràtic com en la vida real. De la nos­tra memòria, però, ningú esbor­rarà aque­lla gran frase quan va néixer el seu pri­mer fill amb la infanta Elena: «El pobre se parece a la madre.»