Dies i llengües

Un dels ele­ments de la pel·lícula Ava­tar és la cre­ació d'una llen­gua ad hoc per a un món inven­tat. La llen­gua dels na'vi, fabri­cada pel lingüista Paul From­mer, de la Uni­ver­si­tat de Caro­lina del Sud, ja té una comu­ni­tat d'adep­tes, com va ser el cas d'altres llengües inven­ta­des per a la ficció (el klin­gon, de Star Trek, per exem­ple). Dis­posa d'una pàgina web per apren­dre'n la gramàtica i es con­vo­quen con­ven­ci­ons o tro­ba­des periòdiques per cele­brar la llen­gua. Tota una fas­ci­nació al vol­tant dels mons que creen llengües, de les llengües que creen mons a la vista de l'espec­ta­dor. Que les llengües creen mons irre­pe­ti­bles no és un fet nou per a les per­so­nes i orga­nit­za­ci­ons que, arreu del pla­neta, defen­sen, des de la recerca acti­vista, la pre­ser­vació de la diver­si­tat lingüística històrica­ment arre­lada i vis­cuda per les soci­e­tats huma­nes. La seva pre­ser­vació, i també l'acti­vació de les llengües grans i peti­tes com a motors de cul­tura con­tem­porània. La llen­gua, més enllà del seu valor ins­tru­men­tal, és la clau que les comu­ni­tats de par­lants fan ser­vir per sin­to­nit­zar amb els entorns que habi­ten, la manera com cons­tru­ei­xen la seva relació amb l'espai i el temps (aque­lles dues grans con­ven­ci­ons soci­als que han tin­gut tant d'èxit i que poden ser inter­pre­ta­des i vis­cu­des de for­mes tan diver­ses com la diver­si­tat lingüística fa palès), la seva manera de con­ce­bre les rela­ci­ons inter­per­so­nals i el mateix con­cepte de per­sona. Tot un capi­tal de conei­xe­ment i de ver­si­ons de la rela­ci­o­na­li­tat humana que des­a­pa­reix cada cop que des­a­pa­reix una llen­gua. Aquesta set­mana arri­bava la notícia d'un nou cas de llen­gua extin­gida, el bo, a les illes Anda­man, per la mort del seu dar­rer par­lant. Des­a­pa­rició de la llen­gua, bé perquè des­a­pa­rei­xen els seus par­lants, bé perquè d'una manera o altra des­a­pa­reix l'entorn que la fa pos­si­ble. Podríem pen­sar que l'entorn més favo­ra­ble per a la pre­ser­vació de la diver­si­tat lingüística no és cap altre que l'entorn men­tal, indi­vi­dual i col·lec­tiu, incli­nat al mul­ti­lingüisme i al gust per una (co)existència humana en què es pre­ser­vin espais que per­me­tin a tot­hom de mirar el món i comu­ni­car-se des de la llen­gua/les llengües en què hom va començar a apren­dre a viure. Allò que, no sense con­trovèrsia, acos­tu­mem a ano­me­nar «llengües mater­nes». El Dia Inter­na­ci­o­nal de la Llen­gua Materna va ser pro­cla­mat per la Unesco el 1999, i s'escau el 21 de febrer. Durant el 2010, aquest dia s'ins­criu en el marc de l'Any Inter­na­ci­o­nal de l'Apro­pa­ment de les Cul­tu­res.