Fer República

Puig­de­mont i els seus con­se­llers, rea­lit­zant la lliure cir­cu­lació de ciu­ta­dans de la Unió Euro­pea, visi­ten tot d’estats. Bèlgica, Escòcia, Dina­marca, Ale­ma­nya, Àustria, Suïssa i Finlàndia. Aquesta acció que expan­deix la situ­ació que vivim a Cata­lu­nya té un doble ves­sant: 1) L’ exte­ri­o­rit­zació del con­flicte Cata­lu­nya-España, sobre­tot als països que s’esca­pen dels grans estats. Ningú no dubta de l’avan­tatge de poder expli­car la situ­ació que vivim, i que el Gobi­erno de España pro­cura ocul­tar. 2.) La reacció bru­tal que ha encès als sec­tors més espa­nyo­lis­tes i d’extrema dreta del Reino. No sabem si això és o no és bene­ficiós per als interes­sos dels repu­bli­cans.

De l’exte­ri­o­rit­zació comen­cem a tenir-ne notícia amb les diver­ses decla­ra­ci­ons, tant de juris­tes com d’àmbits relle­vants dels dife­rents països.

De la reacció bru­tal del Gobi­erno en tenim evidències, amb decla­ra­ci­ons i amb actu­a­ci­ons que mos­tren un intens sen­tit de ven­jança: “les hemos demo­lido las estruc­tu­ras de Estado”, han dit. En tenim evidències amb l’atac de la Guar­dia Civil fent una mena de causa gene­ral que inculpa a tot­hom que li passa per la ment, els CDR, acom­pa­nyats de tots els cone­guts llui­ta­dors per la nos­tra inde­pendència, com és el cas d’Anto­nio Baños, David Fernàndez.

La ven­jança més estre­pi­tosa, però, l’està fent el jutge Lla­rena, en citar els antics pro­ces­sats que esta­ven en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal: For­ca­dell, Rull, Rovira, Romeva, Bassa i Turull. La citació de Turull és d’un impacte espe­cial: l’excon­se­ller, por­ta­veu al Par­la­ment per JxSí, havia estat pre­vist com a pos­si­ble can­di­dat a la inves­ti­dura per a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, des de la decisió de Jordi Sànchez. Roger Tor­rent hau­ria fet avui, diven­dres, l’adi­ent ronda de con­tac­tes al Par­la­ment per tal de veure qui nome­nava. La citació de Turull a decla­rar al Tri­bu­nal Suprem aquest mateix diven­dres ha fet avançar la roda de con­sul­tes. I, com era d’espe­rar, Jordi Turull ha estat la per­sona més votada com a pre­si­den­ci­a­ble. D’això se’n diu estrènyer el cer­cle. I, després de les decla­ra­ci­ons del Gobi­erno, votar pre­si­dent i fer govern és com mai una obli­gació. Per dig­ni­tat pri­mer: no ens hem de dei­xar tre­pit­jar encara més. Per poder ges­ti­o­nar les con­se­lle­ries: cal recu­pe­rar el que puguem de la des­trossa de Soraya, que sens dubte farem. Per imple­men­tar la República.

Fer República. És a dir, imple­men­tar-la gover­nant. Tot i que mol­tes opi­ni­ons sem­blen igno­rar què vol dir el terme. Igno­rar que fer República és gover­nar d’una deter­mi­nada manera: asse­gu­rant la lli­ber­tat, con­dició bàsica per a tota la ciu­ta­da­nia, asse­gu­rant la igual­tat, amb polítiques de total justícia social. Quant a la fra­ter­ni­tat... queda a les nos­tres mans rea­lit­zar-la.