Sense rival

Abdel Fat­tah al-Sisi es tor­narà a impo­sar, amb tota segu­re­tat, en les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als que s’ini­cien avui a Egipte. En el poder des del 2013 –quan va orques­trar un cop d’estat con­tra el pre­si­dent Moha­med Mursi (Ger­mans Musul­mans), esco­llit democràtica­ment– va poder reva­li­dar la pre­sidència amb una acla­pa­ra­dora victòria a les urnes el 2014. Aquesta vegada no té rival. Amb una opo­sició per­se­guida i silen­ci­ada, Al-Sisi s’asse­gura con­ti­nuar en el poder. Men­tres­tant, la Unió Euro­pea mira cap a una altra banda. Els nego­cis amb el país àrab més poblat pas­sen a davant i el fet que Egipte sigui una potència demogràfica (amb molts joves amb edat per tre­ba­llar) fa que Brus­sel·les opti per l’statu quo i les recep­tes cone­gu­des d’Al-Sisi.