El tros de mirall

Pro­curo tant com puc evi­tar caure en la pedan­te­ria de citar clàssics perquè res del que hom pugui dir després pot arri­bar a com­pa­rar-se amb la paraula i savi­esa eterna dels mes­tres. Però no se m’ocorre cap altra metàfora que la del mirall tren­cat amb mil bocins de Sal­va­dor Espriu per expo­sar les cri­des a la veri­tat que s’han fet els últims dies i mesos sobre el procés. El poeta ima­ginà la veri­tat com un gran mirall únic que es tren­cava en mil tros­sos i que cadascú tenia una part d’aquest mirall, una mil·lèsima part de la veri­tat. En aquests temps que cor­ren és hora doncs que tot­hom assu­meixi dues coses: que cadascú, des del seu pen­sa­ment polític, només dis­posa d’un tros de la veri­tat, però també adme­tre que l’altra part en té un tros. Sem­bla però que aquest acte de cons­tricció té, com el dèficit fis­cal, un desa­just entre el que surt de Cata­lu­nya i el que es rep d’Espa­nya. Hem sen­tit diri­gents inde­pen­den­tis­tes adme­tent que les ano­me­na­des estruc­tu­res d’estat eren més un dis­seny que una rea­li­tat. O també que no hi havia el con­trol efec­tiu del ter­ri­tori. A l’altre cantó, en banda, no hem escol­tat cap líder del sec­tor no-inde­pen­den­tista reco­nei­xent, per exem­ple, que mai no hi ha hagut la violència que Pablo Lla­rena dibuixa en la seva inter­lo­cutòria. Què costa sor­tir al faris­tol del Par­la­ment i dir: “Senyo­res i senyors: jo no soc inde­pen­den­tista però els haig d’adme­tre el caràcter pacífic del movi­ment”. Això, és clar, com­por­ta­ria adme­tre que l’alçament vio­lent és ine­xis­tent i per tant faria caure l’argu­men­tació del Suprem per man­te­nir nou per­so­nes a la presó. I per tant enlloc de car­re­gar amb un tros de veri­tat cal­dria men­jar-se’n dos o tres pel cap baix. Perquè posats a dir veri­tats par­ci­als, cal­dria recor­dar que els inde­pen­den­tis­tes sem­pre han vol­gut com­pro­var (i aca­tar) democràtica­ment qui tenia més tros­sets de mirall. Però encara no s’ha pogut com­pro­var del tot perquè l’última vegada que ho van inten­tar, l’1 d’octu­bre, ens van tren­car el mirall a tots ple­gats. A cop de porra con­cre­ta­ment.