Intel·ligència de país

Toca tor­nar de l’atu­rada de Set­mana Santa i alguns ho fem amb el cor com­pun­git. Sabem que des de diven­dres d’inici d’aquests dies de des­cans cinc polítics van retor­nar a la presó i Ale­ma­nya dete­nia el pre­si­dent legítim per decisió d’un estat impla­ca­ble que des de fa mesos només intenta aixa­far tot allò que faci ferum de república o d’inde­pendència. Dies abans de la nova decisió de Lla­rena eren molts els ciu­ta­dans que havien anat can­vi­ant el seu argu­men­tari i començaven a pen­sar que el més intel·ligent era tor­nar a tenir govern per tor­nar a deci­dir per nosal­tres matei­xos. Alguns defen­sen encara que no cal tenir govern, però els que ho diuen pas­sen per alt que l’apli­cació del 155 està acon­se­guint que “se note el efecto sin que se note el cui­dado” com pro­fes­sa­ven els cor­re­gi­dors cas­te­llans del segle XVIII i que mal­grat el pas de tants anys els que deci­dei­xen a Madrid man­te­nen la mateixa pro­clama. La neces­si­tat de govern és peremptòria. Tots els par­tits, tots, acu­dien a les elec­ci­ons amb la posició clara que el pri­mer que calia era recu­pe­rar les ins­ti­tu­ci­ons i tres mesos i mig més tard encara no s’ha acom­plert. És cert que l’empre­so­na­ment de Romeva, Rull, Turull, Bassa i For­ca­dell i la detenció de Puig­de­mont a Brus­sel·les va tras­to­car aquest sen­ti­ment d’avançar per la via autonòmica per pre­pa­rar-nos per la inde­pendència. Evi­den­cia de nou que la lluita con­tra un govern ini­cial s’ha con­ver­tit en un xoc fron­tal con­tra un Estat que només entén l’ani­qui­lació del rival amb totes les armes de què dis­posa, amb els jut­ges al cap­da­vant. La gran majo­ria, fins i tot els que no són inde­pen­den­tis­tes, espe­ren que les justícies euro­pees no extra­dei­xin ni Puig­de­mont ni la resta de con­se­llers a l’exili i mos­trin a l’Estat que la direcció empresa és l’equi­vo­cada. Mal­grat tot, la indig­nació i mobi­lit­zació més recent res­pi­rava un punt vio­lent que els polítics han tor­nat a fre­nar pel paci­fisme. Tot i això, el mateix Mas també entén que ara cal govern, com cla­men els repu­bli­cans també des de fa set­ma­nes. Amb tants polítics a la presó, sem­bla intel·ligent per part de Cata­lu­nya fer un pas enrere que en cap cas és símbol de ren­dició sinó només per aga­far embran­zida fins que es pugui sal­tar d’aquest Estat anti­quat encla­vat en un pas­sat que només s’entén des de l’Espa­nya “grande y libre”. El camí serà llarg, però amb intel·ligència, l’objec­tiu és ja més a prop.