Nazis aquí

Fa vui­tanta-cinc anys de l’apro­vació de l’ano­me­nada Llei habi­li­tant amb què Hit­ler va començar a demo­lir de manera humi­li­ant la democràcia ale­ma­nya: pre­nia el poder legis­la­tiu i ja domes­ti­cava els jut­ges que no li eren ser­vils. Ho feia invo­cant també la llei i la Cons­ti­tució, és clar. Havia gua­nyat les elec­ci­ons del 5 de març del 1933 amb molts recur­sos econòmics apor­tats per empre­sa­ris sense escrúpols, alguns resi­dents a Cata­lu­nya. La colònia ale­ma­nya a Bar­ce­lona va gau­dir de faci­li­tats per votar. Li ins­tal·laren un col·legi elec­to­ral al vai­xell Halle, fon­de­jat davant la ciu­tat, fora d’aigües espa­nyo­les. Les des­pe­ses de por­tar votants des del port fins a l’urna nàutica eren paga­des per nego­ci­ants pro nazis que vivien aquí. Gràcies a ells Hit­ler va tenir a Cata­lu­nya un èxit històric, supe­rior en pro­por­ci­ons a l’asso­lit en el con­junt d’Ale­ma­nya. Van votar a favor d’ell el 65,4% d’ale­manys esta­blerts a Bar­ce­lona. Al seu país el dèspota només va obte­nir el 43,9% dels vots. Les cele­bra­ci­ons dels ale­manys que havien gua­nyat se succeïren aquí a la manera gro­llera dels nazis. En aque­lla pri­ma­vera, altres col·lec­tius estran­gers feien fes­tes civi­lit­za­des. El 20 de juny del 1933 la colònia fran­cesa va fer un ball de gala al Círculo Ecu­es­tre. Hi con­vi­da­ren el pre­si­dent Macià. Fou atès amb el res­pecte que la gent intel·ligent dis­pensa als líders demòcra­tes. Set anys després, el 22 de juny de 1940, l’embru­tit exèrcit ale­many, dòcil amb els nazis, envaïa la França culta i edu­cada.