El gran dictat

A França hi ha passió per l'orto­gra­fia. A l'estat veí, des de fa anys que orga­nit­zen grans dic­tats col·lec­tius on es com­pe­teix per veure qui fa menys fal­tes amb la difícil orto­gra­fia del francès. Hi ha també un pro­grama històric a la tele­visió, Des chif­fres et des let­tres, dedi­cat en bona part al mateix tema. A Cata­lu­nya Nord han tras­lla­dat aquesta passió fran­cesa al català i també des de fa una pila d'anys orga­nit­zen un dic­tat mul­ti­tu­di­nari a Per­pinyà d'èxit con­tras­tat. Des de fa uns mesos, a TV3 s'emet el pro­grama El gran dic­tat que, de manera reno­vada, segueix l'estela fran­cesa. L'espai és un èxit que enganxa petits i grans, esforçats tots a fer menys fal­tes que el veí. Que a Cata­lu­nya, on l'orto­gra­fia del català mai no ha gau­dit de bona salut –i tots sabem per què–, tri­omfi un pro­grama com El gran dic­tat és, d'entrada, un signe de nor­ma­li­tat, però, sobre­tot, una mos­tra clara que la tele­visió pot aju­dar a tren­car bar­re­res que fins fa poc sem­bla­ven indes­truc­ti­bles.