Opinió

Full de ruta

El primer Sant Jordi

Un nacionalista va tenir la necessitat d’afirmar-se amb una bandera espanyola al mig de la Rambla en un dia de múltiples buidors. Vam continuar comprant cultura

La Ram­bla no hau­ria d’haver exis­tit mai, almenys tal com la conei­xem. A la banda Besòs hi hauríem de veure un pany de mura­lla de punta a punta. Ara per Sant Jordi reme­naríem lli­bres nous i vells amb un teló medi­e­val de fons. Què hi farem. Jo ahir la vaig recórrer de baix a dalt. Era el pri­mer Sant Jordi després d’uns atemp­tats que no hau­rien d’haver exis­tit mai. Encara no havia vist els bolar­dos a l’extrem de Colom. Bolar­dos, s’ha de dir en cas­tellà. De sobte em vaig mirar els peus i hi vaig veure el mosaic del Pla de l’Os, de Joan Miró, que des que van treure els diacrítics no sabrem més si es refe­reix a un plantígrad o a un occi­pi­tal. Allà un dia es va atu­rar la fur­go­neta. Allà un dia hi va haver flors, ossets de peluix, espel­mes i mis­sat­ges de con­dol. Allà ahir hi havia els meus peus i els de milers de per­so­nes que ram­ble­ja­ven tre­pit­jant una ferida. No hi pot haver res més ade­quat que com­prar lli­bres, adqui­rir cul­tura, en aquest mateix lloc.

Una mica més amunt, enmig de la mul­ti­tud vaig veure la ban­dera espa­nyola d’algun naci­o­na­lista que va tenir la neces­si­tat d’afir­mar-se en un dia de múlti­ples bui­dors. Alçant la mirada s’albi­rava una marea de gent simi­lar a la que bai­xava cor­rents el dia abans la Via Laie­tana per la cursa dels bom­bers. En el moment de pas­sar per davant de la comis­sa­ria de la poli­cia espa­nyola els run­ners (run­ner, s’ha de dir en anglès) obvi­a­ven els agents apos­tats i aplau­dien els bom­bers, bar­re­jats entre els cor­re­dors. Ahir a la Ram­bla la gent també va obviar la roji­gualda pro­vo­ca­dora i va con­ti­nuar reme­nant.

Si tot­hom llegís més lli­bres no seríem on som. Així que vaig optar per com­prar-me de segona mà En las trinc­he­ras, d’en Gaziel. Sobre la bata­lla de Ver­dun, diu així: “I en el fondo racó de si mateix, en la tèbia calor de les entra­nyes de l’ànima, cada indi­vidu sen­tint-se nau­fra­gar enmig d’un poder for­mi­da­ble, arrau­lit de peti­tesa, espa­or­dit, ebri de ter­ror i d’asto­ra­ment.” Als lli­bres hi és tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia