l'apunt

El final del túnel

El Congrés va tor­nar a viure una sessió d'aque­lles que en diuen d'Estat. En aquest cas per ana­lit­zar i deba­tre sobre la crisi econòmica i l'actu­ació del govern espa­nyol per afron­tar-la. A l'hora de la veri­tat aquests plens, com els de política gene­ral, no ser­vei­xen per una altra cosa que per trans­me­tre a la ciu­ta­da­nia deter­mi­na­des imat­ges. Si el pre­si­dent, en aquest cas Zapa­tero, està encer­tat, reforça la imatge del govern. Si el cap de l'opo­sició, en aquest cas Rajoy, fa forat, mirarà d'enfon­sar una mica més el cap de l'exe­cu­tiu. Però les coses efec­ti­ves, les que real­ment supo­sen l'apro­vació de mesu­res que tenen reper­cussió sobre la vida quo­ti­di­ana de la gent, nor­mal­ment pas­sen més inad­ver­ti­des. Amb una crisi econòmica com l'actual sobren debats estèrils i fal­ten mesu­res con­cre­tes que per­me­tin a la gent sor­tir de l'atzu­cac. Si més no, als més de qua­tre mili­ons, aviat està dit, de parats que hi ha a tot l'Estat. Zapa­tero insis­teix que estem al final del túnel, però el túnel deu ser d'aquells que hi ha als camps de fut­bol perquè a l'àrbi­tre no li cai­gui cap objecte al cap. D'aquells que a mida que el cami­nes es va allar­gant. Diuen que cal refor­mes pro­fun­des, però no quina serà la pro­fun­di­tat de la ferida. En aquest país, quan es posen a fer refor­mes, sem­pre aca­ben rebent els matei­xos i no s'arre­gla el pro­blema de fons. Els pro­ble­mes del país no se solu­ci­o­nen amb debats al Congrés. Sinó amb bones diagno­sis i mesu­res acu­ra­des que per­me­tin al país recu­pe­rar una tra­dició indus­trial ja que un sis­tema massa espe­cu­la­tiu ha dete­ri­o­rat els fona­ments i el tsu­nami de la crisi l'està ensor­rant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.