Abús de confiança

La política exte­rior espa­nyola és tan pin­to­resca que es veu amb cor d'incom­plir els seus com­pro­mi­sos sense pre­o­cu­par-se de les con­seqüències –com va ser el cas de la reti­rada d'Iraq– i després és capaç d'assu­mir com­pro­mi­sos inne­ces­sa­ris sense espe­rar res a canvi. Ara sem­bla regir-se per l'estoica direc­triu for­mu­lada per Rodríguez Zapa­tero: no mirem què pot fer Obama per nosal­tres sinó què podem fer nosal­tres per Obama. Que vol dei­xar anar pre­sos de Guantánamo? Doncs aquí estem per que­dar-nos-els i man­te­nir-los. Dos? No, cinc. Mora­ti­nos ja sem­bla l'home que s'entesta a con­vi­dar a una ronda sense tenir prou diners a la but­xaca i després a l'hora de pagar no sabrà on ama­gar-se. Aquests com­ba­tents irre­gu­lars, sense uni­forme, cap­tu­rats en el camp de bata­lla i que l'exèrcit cus­to­dia són un afer inequívoca­ment ame­ricà: que els jut­gin i con­dem­nin (o absol­guin), o que els tor­nin on els van tro­bar, però que no hi embo­li­quin els altres.

Sobre­tot si patei­xen tants pro­ble­mes com és el cas. Espa­nya encara té entau­lada una guerra de posi­ci­ons en ter­ri­tori foral, que com­porta man­te­nir cen­te­nars de pre­sos, sense que es vegi a venir ni un desen­llaç nego­ciat ni una ofen­siva final; l'antiga colònia del sud, el Mar­roc, amenaça ober­ta­ment d'apro­piar-se de més ter­ri­to­ris, i una foras­se­nyada política de fron­te­res ober­tes fa que hi resi­dei­xin, empa­dro­nats o no, molts col·legues i admi­ra­dors dels hos­tes de la base naval de Gitmo.

No sem­bla aquest un lloc que li faci gaire favor con­ver­tir-se en refugi de ter­ro­ris­tes o de can­di­dats a ser-ho. S'entén que es tracta de fer-se per­do­nar recents arrogàncies anti­a­me­ri­ca­nes, però tan mala­ment està el pano­rama com per con­ver­tir-se en el quarto dels mals endreços?