El tricorni és negre

L’endemà de Sant Jordi, un guàrdia civil de la caserna de Sant Andreu de la Barca (Baix Llo­bre­gat) va aga­far el telèfon per entrar, en directe, a una emis­sora de ràdio de Madrid. Des d’allà va expli­car a tota l’audiència que porta els seus fills a un dels ins­ti­tuts que van ser assal­tats pel seu propi cos l’U d’Octu­bre i que, després d’això, els seus fills van ser moral­ment inco­mo­dats pels pro­fes­sors. La següent actu­ació de la Guàrdia Civil –és a dir, dels pares interes­sats– va ser pren­dre decla­ració a un gra­pat de docents asse­nya­lats pels nens. Avui nou d’ells estan acu­sats de delic­tes d’odi per part de la Fis­ca­lia. Però tot i així, el guàrdia civil va insis­tir per la ràdio a dir que “encara s’estan por­tant a terme algu­nes acti­vi­tats amb menors que hau­rien d’estar tute­la­des”. I, atenció, aquest mili­tar des­ta­cat a Cata­lu­nya no apun­tava només cap a aquell ins­ti­tut, el dels seus fills, sinó cap a tots: “No ho tole­ra­rem. És un sis­tema edu­ca­tiu evi­dent­ment per­ver­tit”. Després d’amenaçar tot­hom, va pen­jar i es va que­dar tan ample.

Tot ple­gat ve de lluny, però aquests dar­rers temps la Guàrdia Civil està evi­den­ci­ant, sense com­ple­xos, la seva funció de poli­cia política amb àmplies zones de dis­cre­ci­o­na­li­tat i impu­ni­tat. I no només a Cata­lu­nya. Un tur­mell tren­cat en una bara­lla de bar a les fes­tes d’Alt­sasu pot aca­bar amb con­dem­nes de fins a 50 anys de presó con­tra diver­sos joves per l’única raó que els seus opo­nents eren guàrdies civils. La Guàrdia Civil és qui genera el relat, en tots els casos, i la resta de l’iti­ne­rari judi­cial ja no se sor­tirà d’aquests paràmetres. Un sis­tema que encara ha que­dat més clar en la ins­trucció con­tra els pre­sos polítics cata­lans.

De fet, l’arbi­tra­ri­e­tat és de tal nivell que es mos­tra en els dos sen­tits, sense com­ple­xos. Per això el fet que un guàrdia civil i un mili­tar for­mes­sin part de la tris­ta­ment famosa Manada no els ha afe­git res­pon­sa­bi­li­tat sinó que, per con­tra, els ha garan­tit una presó mili­tar de règim espe­cial i la per­cepció inin­ter­rom­puda del 75 per cent del sou que els per­to­ca­ria si tre­ba­lles­sin. La negra silu­eta del tri­corni i la capa sem­pre és allà, perquè la veiem tots.