De grans aliances

Com en aquell joc per a cri­a­tu­res, mar­quem els punts sobre el paper i unim-los amb una línia a veure quin ani­mal surt. Comen­cem pel cas Cifu­en­tes. Hi apa­reix un títol uni­ver­si­tari trampós, mani­pu­lació d’expe­di­ents públics i fal­si­fi­cació de sig­na­tu­res. Hi tro­bem un direc­tor de màster que inter­can­via favors amb el par­tit de la senyora en qüestió i que amenaça, ai, amb des­co­brir el pastís. Hi veiem un intent des­es­pe­rat de sor­tir de la tomba política per la via del renun­ciar al títol (riu­res, estu­pe­facció). Si anem una mica més enrere podem res­se­guir el nota­ble his­to­rial d’afi­ni­tats elec­ti­ves entre una uni­ver­si­tat (la mateixa) i un par­tit polític (l’ante­rior). Entre els casos més sonats hi apa­reix el trans­va­sa­ment de l’exrec­tor (con­ser­va­dor) a la posició de magis­trat del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Bingo.

Ara posem-hi la premsa. Qui des­tapa el cas no és un dels dia­ris de referència de Madrid. Eldi­a­rio.es és un mitjà digi­tal finançat pels seus lec­tors. Impor­tant. La lli­ber­tat de premsa a dia d’avui es juga en l’acci­o­na­riat. El toc de gràcia del cas Cifu­en­tes arri­barà d’un altre mitjà digi­tal, aquest cop de finançament molt més fosc, espe­ci­a­lit­zat a pro­moure calúmnies o ven­det­tas a gust del paga­dor. De dre­tes, vaja. Recu­pe­rem tot seguit la senyora Cifu­en­tes i obser­vem-la en aque­lla foto­gra­fia en què apa­reix al cos­tat de la resta d’expre­si­dents de Comu­ni­tat Autònoma (Madrid per a més detall), veri­ta­ble pòster musi­cal d’inves­ti­gats (abans impu­tats) per casos de cor­rupció. Tots del mateix par­tit. Afe­gim-li aquí el memo­ra­ble dis­curs de la seva secretària d’orga­nit­zació a Sevi­lla: “Hay que defen­der a los nues­tros.” Una frase que ja s’apli­quen pre­ven­ti­va­ment al par­tit del recanvi, Ciu­da­da­nos, per tal de donar l’esquena a la moció de cen­sura soci­a­lista. És allò de garan­tir una des­com­po­sició tran­quil·la, orde­nada i ver­ti­cal del par­tit que fou des­crit per la famosa Uni­tat de Delic­tes Mone­ta­ris i Finan­cers (UDEF) en el Cas Gürtel com a “orga­nit­zació delic­tiva”.

En el nos­tre estol de punts sobre un full blanc només cal­dria afe­gir-hi la pro­xi­mi­tat amb la gran empresa cons­truc­tora i d’infra­es­truc­tu­res, l’anti­ga­ment ano­me­nat sec­tor BOE (allò de sem­pre: el res­cat de les radi­als de Madrid, el Cas­tor del pre­si­dent d’ACS i del Reial Madrid...). El resul­tat és el pòquer de pèrdua de legi­ti­mi­tat (i d’impu­ni­tat) que afecta judi­ca­tura, premsa, poder polític i econòmic i que tan bé ser­veix per expli­car l’explosió dels eco­sis­te­mes polítics a Occi­dent.

Corol·lari. Si els bene­fi­ci­a­ris de la situ­ació desit­gen la con­versió de la fallida ins­ti­tu­ci­o­nal en malal­tia crònica, el bloc inde­pen­den­tista i les esquer­res no poden dei­xar d’evi­den­ciar la crisi i bus­car de manera incan­sa­ble ali­an­ces amb els dam­ni­fi­cats, ideològics i mate­ri­als. Ad nau­seam. Som davant de l’eterna lluita entre con­ser­va­dors i refor­mis­tes amb l’afe­git que, aquest cop, a les dues parts els va la super­vivència.