Quim Torra, el murielista

Quim Torra és muri­e­lista, i això diu mol­tes coses. Com la majo­ria dels qui vam tro­bar-nos al cos­tat de Muriel Casals a Òmnium Cul­tu­ral, l’home que amb tota pro­ba­bi­li­tat demà serà pro­cla­mat 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va absor­bir de la Muriel lliçons de vida, de política i de militància civil: esti­mar genuïnament la gent, escol­tar molt abans de pren­dre deci­si­ons, enten­dre que els par­tits són una eina i no una fina­li­tat, la lle­ial­tat i l’estima a les ins­ti­tu­ci­ons, la cul­tura com a punt de tro­bada i actuar sem­pre amb con­tundència en el fons i amb sua­vi­tat en les for­mes. 

Quim Torra és tot això en essència, i això és el que fa que esti­gui con­vençuda que serà un bon pre­si­dent. Defu­girà els ego­cen­tris­mes, tindrà sem­pre pre­sent quin és el seu paper i no perdrà de vista que estem en una etapa de tran­sició; no crec que ningú pensi que aquesta legis­la­tura durarà qua­tre anys. El repte, doncs, és majúscul: lide­rar el men­tres­tant, diri­gir un govern que sigui efec­tiu –perquè la vida con­ti­nua–, man­te­nint-se alhora lle­ial al Con­sell de la República a l’exili i inten­tar refer aquells ponts de diàleg dina­mi­tats de fa tant temps.

Els qui han cri­ti­cat Quim Torra argu­men­tant que no és la per­sona idònia per tei­xir ponts, és que no el conei­xen. O bé és que estan en con­tra d’ell per la mateixa raó per la qual es van opo­sar al can­di­dat Puig­de­mont, al can­di­dat Sànchez i al can­di­dat Turull. Para­fra­se­jant Joan Fus­ter, quan deia: “hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català; és la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”, ara des­co­brim gent a qui no agrada cap dels can­di­dats a pre­si­dir la Gene­ra­li­tat perquè en rea­li­tat no els agrada que la Gene­ra­li­tat tin­gui un pre­si­dent que no sigui esco­llit per Madrid, perquè no volen que s’acabi el 155 i perquè no han accep­tat el resul­tat de les elec­ci­ons del 21 de desem­bre. E pur si muove.