El bé

Diu Aristòtil que tota acció i tot propòsit ten­dei­xen, pel que sem­bla, vers algun bé. I per tant el bé és allò vers a què tot ten­deix. Així arrenca la seva Ètica, on avança cap a la idea que de la mateixa manera que l’objecte de la ciència de la medi­cina és la salut, o la de la cons­trucció de vai­xells, la nave­gació, l’objecte de la ciència “prin­ci­pal”: la política, ha de ser el bé. Això Aristòtil, però en temps de màsters fal­sos, cre­mes de super­mer­cat que tom­ben pre­sidències, car­re­res exprés i saque­jos sovin­te­jats ja veiem que el bé vers a què tot ten­deix és més per­so­nal que col·lec­tiu.

Hi podem afe­gir una reflexió de Karl Jas­pers que en el seu Ori­gen i meta de la història es fixava el 1949 en com la tècnica ha esta­blert una nova consciència del món. El nos­tre sen­ti­ment de l’espai ter­res­tre s’escampa a tot el pla­neta per vir­tut del sis­tema modern de comu­ni­ca­ci­ons, deia. L’eficàcia de la tècnica i el des­co­nei­xe­ment dels seus límits, que ser­veix Jas­pers, deu ser ara mateix lament per a molts dels nos­tres polítics actu­als. El ras­tre digi­tal ser­veix aquests dies per recu­pe­rar arti­cles, tuits, escrits, currículums, roba­to­ris, que deuen fer pen­sar a més d’un i una en el bé aris­totèlic.

Som les nos­tres acci­ons, les nos­tres acti­vi­tats, allò que fem? Som allò que men­gem? O allò que ens empas­sem? Ho veiem amb els tuits del pre­si­dent Quim Torra (que el deu­ran per­se­guir tot el seu man­dat tant si és curt com llarg), amb tots els man­da­ta­ris del PP madri­leny, amb el cas d’Eli­senda Ala­many i una xarxa social que ja no exis­teix: foto­log, o amb l’heme­ro­teca del dipu­tat Girauta que en una entre­vista deia que Cs, UpyD i VOX són la mateixa cosa. És clar que allò que diem ens situa, ens fa com som. I en el cas de les tra­jectòries públi­ques ser­veix per arri­bar a certs càrrecs. Per aga­far noto­ri­e­tat, des­ta­car i jus­ta­ment aquesta pro­jecció acaba ser­vint per acce­dir a alguns llocs en l’esfera política. I fins a quin punt en som esclaus, i de la mateixa manera que aju­den a pujar, poden aju­dar a caure? I serà per mor de la tècnica i dels cer­ca­dors informàtics? És el bé allò vers a què tot ten­deix?