La trampa ciutadana

Fins ara, Ciu­da­da­nos només ha acon­se­guit des­per­tar repulsió i menys­preu en els seus adver­sa­ris polítics i ben poca autocrítica. Però el dis­curs que va pro­nun­ciar diu­menge Albert Rivera, durant la pre­sen­tació de la pla­ta­forma España Ciu­da­dana, s’hau­ria de con­si­de­rar el dar­rer avís a la resta de for­ces polítiques per aga­far el tren de la política espa­nyola. Perquè si con­ti­nuen encas­te­lla­des en la seva arrogància, la marea taronja les esban­dirà sense con­tem­pla­ci­ons. Que la crida naci­o­na­lista de Rivera i com­pa­nyia –i altres tics que els dela­ten– recor­din obses­si­ons jose­an­to­ni­a­nes és una anècdota. Ben pocs –o cap– dels seus poten­ci­als elec­tors saben res d’aquell ide­ari i no els vota­ran o dei­xa­ran de votar per aques­tes simi­li­tuds sinó per l’atrac­tiu que repre­senta la política anti­política. Als que estan tip de pol­tro­nes ins­ti­tu­ci­o­nals, por­tes giratòries i cor­rupció, Rivera els diu que no veu gent d’esquerra o de dreta, empre­sa­ris o tre­ba­lla­dors, sinó espa­nyols: supo­sa­da­ment, ningú no queda exclòs de la seva pro­posta política per con­dició social ni per ide­o­lo­gia, lle­vat els que volem tren­car Espa­nya, que ja està sobre­entès que som l’ase dels cops.

Però aquesta ampli­tud és una trampa: qui no veu diferència entre dreta i esquerra es limita a posar la gestió pública en mans pri­va­des i qui no dife­ren­cia entre empre­sa­ris i tre­ba­lla­dors con­ver­teix aquests en mate­rial fun­gi­ble. I després ve aquell dia en què els avui ence­gats entu­si­as­tes es trans­for­men en dam­ni­fi­cats i es posen les mans al cap lamen­tant-se de l’excés d’opti­misme que els ha dut al pre­ci­pici.