Opinió

Keep calm

Jann Wenner

La trajectòria vital del fundador de ‘Rolling Stone’ és la mateixa que la de bona part de l’esquerra

Jann Wen­ner era un jove de 20 anys quan va fun­dar a San Fran­cisco la revista Rolling Stone, que es va con­ver­tir de seguida en la bíblia de la música i el movi­ment con­tra­cul­tu­ral i va rellançar la car­rera d’escrip­tors com ara Hun­ter S. Thomp­son, amb el seu peri­o­disme gonzo, o va des­co­brir la fotògrafa Annie Lei­bo­vitz. Però el 1977, només 10 anys després de la seva fun­dació en ple auge del movi­ment hip­pie, la revista es va tras­lla­dar a Nova York i va tenir la seva pri­mera crisi. Perquè aquells nois que havien fet una revista con­tra el poder van començar a for­mar part del sis­tema, com el mateix rock’n’roll.

I, enmig dels seus pro­pis exces­sos, no van detec­tar que el punk havia subs­tituït el paper del rock. Van tri­gar a ado­nar-se que els Sex Pis­tols de Sid Vici­ous eren alguna cosa més que soroll: ata­ca­ven el con­for­misme social i la monar­quia. I va pas­sar el mateix amb el hip-hop, nas­cut en la mar­gi­na­li­tat negra del Bronx i Har­lem. Però el que real­ment va allu­nyar la revista dels seus des­ti­na­ta­ris ori­gi­nals va ser l’arri­bada de Bill Clin­ton al poder. Clin­ton era la gene­ració de Wen­ner arri­bant al poder. I s’hi va entre­gar. I no va veure a temps que Clin­ton ja era, també, un ins­tal·lat que no tre­ba­lla­ria per resol­dre les injustícies.

Wen­ner con­ti­nua sent l’edi­tor de Rolling Stone 50 anys més tard. I la seva història, cinc dècades després d’aquell maig, ens ser­veix per pre­gun­tar-nos quants Jann Wen­ner hi ha? En el món del peri­o­disme. I en el món de la política. I en el món de la música. Com pots aixe­car la veu con­tra els atacs als drets soci­als i polítics quan t’has con­ver­tit en el poder que els aplica? Per això ens pre­gun­tem on és bona part de l’antiga esquerra periodística, política i musi­cal quan es denun­cia el can­tant de La Polla Records per haver dit el mateix que deia fa 30 anys. O quan Val­tonyc ha de mar­xar a l’exili per les lle­tres de les seves cançons. I ja no cal par­lar dels polítics inde­pen­den­tis­tes. Ens ho pre­gun­tem perquè temem que han fet el mateix viatge que Jann Wen­ner.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia