Tribuna
Interior després del 155
El 155 ha propiciat la venjança d’una part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat presents a Catalunya, els quals mai havien paït el desplegament dels Mossos d’Esquadra. No podem dir, però, que hagi estat una opció majoritària, ja que fins i tot uns pocs agents s’han integrat als Mossos i a les policies locals i han fet i fan la seva feina amb professionalitat. El problema, doncs, són alguns comandaments fortament ideologitzats en el Todo por la patria i d’altres que provenen del Tot s’hi val contra el món abertzale que va ser durant anys la seva màxima en la lluita contra ETA. Afirmen, fins i tot, que “van guanyar la guerra del Nord” i d’aquest mateix plantejament en surt l’A por ellos i actituds de creure’s que la lluita antiterrorista i d’altres són patrimoni només dels CFSE. I arriben a exclamar: “Què s’han cregut aquests policies indígenes catalans? La lluita antiterrorista és nostra.”
L’actuació dels Mossos i de tots els serveis de seguretat i emergències de Catalunya després dels atemptats de les Rambles i Cambrils va causar una gran preocupació al Ministeri de l’Interior i a les cúpules dels CFSE, que ho van veure com un debilitament de les seves competències a Catalunya. I tot això va provocar que es donés carta blanca per posar fi al procés i al model policial català tot utilitzant el poder judicial i el 155 per reprimir l’1-O i decapitar la cúpula dels Mossos i aigualir al màxim el seu àmbit competencial. El cap de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, responsable del dispositiu repressiu en la jornada de l’1-O i el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, han elaborat un guió sobre els fets de l’1-O i el procés que ningú es creu. Un relat farcit d’incongruències i falsedats amb l’únic propòsit d’encausar els màxims responsables del Departament d’Interior, el cos dels Mossos i tota la seva estructura.
Del que ningú parla és de l’alt preu que acabaran pagant, en els pròxims anys, els CFSE desplegats a Catalunya pel que fa al seu descrèdit davant la ciutadania per la maldestra actuació del Ministeri de l’Interior l’1-O passat i les anomenades operacions Catalunya protagonitzades per les ben untades clavegueres de l’Estat. Estan disposats a tot i no els importa trencar la societat catalana. Catalunya un sol poble és la idea contra la qual volen lluitar encara que això signifiqui donar ales a la confrontació social entre els catalans. El PP, Ciutadans i la cúpula del PSC amb l’aplicació del 155 han fet molt de mal al col·lectiu de la seguretat pública de Catalunya: centenars de mossos, policies locals, bombers, etc. han estat investigats i s’han elaborat llistes negres de no adeptes al règim del 155. Tot i aquests intents per debilitar-los i fracturar-los, aquests s’han mantingut ferms. Així, les iniciatives que pretenien que voluntàriament agents dels Mossos s’integressin als CFSE o crear associacions unionistes en el si del cos han fracassat estrepitosament. De fet, menys d’una desena d’agents s’hi ha acollit.
A hores d’ara el president Torra ja ha configurat un nou governi el 155 s’acabarà. Els 35.000 membres de la seguretat i emergència catalans necessiten al capdavant un equip plural i transversal. Caldrà fer catarsi! No tornem a caure en els mateixos errors! Les prioritats del departament haurien de ser: rehabilitar l’anterior cúpula d’Interior injustament processada, aturar la investigació i la repressió que durant el 155 s’ha exercit sobre centenars d’agents pel fet d’haver-se mantingut fidel a les nostres institucions, recuperar la credibilitat del cos de la policia de la Generalitat potenciant el treball conjunt de tots els efectius que conformen la nostra seguretat nacional i cosir la fractura amb els CFSE que viuen i treballen a Catalunya mentre hi tinguin competències, ja que hauríem de tenir els mateixos enemics.
També caldria implementar un pla de xoc en els primer cent dies posteriors a l’aixecament del 155 que hauria d’incloure: 1) Un nou equip sense aficionats amb la tasca de retrobar-se amb una societat catalana que, últimament, se n’havia allunyat per algunes actuacions que no tenien cap més propòsit que el de desprestigiar-los. 2) Exigir el retorn de totes i cadascuna de les competències que exercíem previ 155. 3) Motivar de nou els professionals i convertir l’escola de Mollet en l’estructura bàsica del reciclatge i la formació dels agents de la nostra seguretat nacional. 4) Revisar i modernitzar les instal·lacions i els equipaments tenint en compte criteris d’austeritat pressupostària però sense dilacions innecessàries. 5) Incorporar noves promocions de mossos i bombers tenint en ment els reptes de futur i de cara a poder reforçar la seguretat ciutadana i el control del trànsit. 6) Repensar si caldria revisar el model actual de les nostres policies locals. 7) Aconseguir inculcar en la nostra classe política i en la nostra societat civil la necessitat de disposar d’una política de seguretat nacional. 8) Abordar amb intel·ligència, formació i, si fos necessària, amb certa repressió qualsevol brot de violència vingui d’on vingui i representi qui representi, tot protegint la ciutadania perquè pugui exercir els seus drets amb seguretat.
