Fins on arriba la corrupció?

He estat uns pocs dies a Nàpols coin­ci­dint amb la moció de cen­sura con­tra Mari­ano Rajoy i he tor­nat just quan Pedro Sánchez era inves­tit com a nou pre­si­dent del govern espa­nyol. Tot i que ara viat­gem sem­pre (i massa) con­nec­tats, estant a fora se m’ha fet estrany: és cert que la sentència sobre el cas Gürtel ha sigut deter­mi­nant per a la cai­guda de Rajoy, però, havent-hi tants indi­cis de la cor­rupció del PP, no se li podia haver donat abans el foglio de via? Quins interes­sos o espe­cu­la­ci­ons polítiques han retar­dat aquest aco­mi­a­da­ment?

El cas és que aquests últims dies, pas­se­jant pels car­rers caòtics d’una ciu­tat fas­ci­nant que deu ser de les poques que res­ten a Europa on la vida urbana no està del tot homo­geneïtzada o glo­ba­lit­zada, pen­sava en allò que Roberto Savi­ano, fent-ho tan bé que ha de viure ama­gat per evi­tar que el matin, ha expli­cat a Gomorra sobre la Camorra: està estesa a tota la soci­e­tat, de manera que ni s’hi veu perquè és a tot arreu. Durant temps hi havia la idea que la màfia (a Nàpols, la Camorra) era una orga­nit­zació amb una estruc­tura paral·lela, o pot­ser sub­terrània, a la de l’estat. Fins que la justícia ita­li­ana va ser capaç d’afron­tar una evidència: la Democràcia Cris­ti­ana de Giu­lio Andre­otti no només havia sobre­vis­cut llar­ga­ment implan­tant-se com un par­tit estat, sinó en com­pli­ci­tat amb la màfia (almenys la sici­li­ana). L’evidència de tal cor­rupció va com­por­tar la des­a­pa­rició de la DC, però no pas la de la màfia.

Acla­pa­rada per la bellesa de Nàpols i a la vegada esqui­vant la brutícia dels seus car­rers, pen­sava en aques­tes coses, entre d’altres. En tor­nar, he sen­tit el dis­curs al Congrés de Joan Tardà recor­dant-ne un altre de memo­ra­ble al qual li poso el títol de Caza menor y caza mayor: s’hi refe­reix al fet que una cosa són els cor­rom­puts (caça menor) i una altra, encara pit­jor, són els cor­rup­tors (caça major). Abans de fer memòria dels perquès de la con­fron­tació de Cata­lu­nya amb el govern del PP i les estruc­tu­res de l’Estat espa­nyol, Tardà va denun­ciar nova­ment l’oli­gar­quia dels cor­rup­tes i dels cor­rup­tors. El PP ha estat con­dem­nat com una orga­nit­zació cor­rupta amb l’objec­tiu de man­te­nir-se en el poder, però res­ta­ran impu­nes les empre­ses i cor­po­ra­ci­ons cor­rup­to­res pel seu bene­fici? Fins a quin punt la cor­rupció s’ha estès en la soci­e­tat espa­nyola en la mesura que se l’ha con­sen­tit com una cosa nor­mal i que molts ciu­ta­dans han votat els cor­rup­tes pot­ser fins cre­ient que rebrien les engru­nes de la cor­rupció?