Llums de Moscou

De nit, ens por­ten a fer un recor­re­gut pel Mos­cou il·lumi­nat. Tots els grans edi­fi­cis i els car­rers i pla­ces del cen­tre tenen llums suple­mentàries. Sem­bla Nadal sense ser-ho. L’alcalde va voler fer atrac­tiva la nit de la ciu­tat i es veu que va recórrer les grans capi­tals del món per ins­pi­rar-se. La guia diu que va pas­sar per Bar­ce­lona. Ho deu dir per que­dar bé davant nos­tre, perquè Bar­ce­lona no té aquesta apo­te­osi lumínica ni per Nadal ni per la Mercè. Les lleis d’estalvi i medi­am­bi­en­tals, uni­des a l’avara povertà di Cata­logna, ho impe­di­rien. Som als ini­cis de la pri­ma­vera russa i la gent s’ha llançat als car­rers. És per cele­brar el bon temps, aquesta il·lumi­nació? “No, és tot l’any.” Amb tem­pe­ra­tu­res a trenta sota zero i amb tot­hom tan­cat a casa, Mos­cou també fa girar el comp­ta­dor de la llum. Tota la nit? “Alguns car­rers tot el dia; a l’hivern es fa fosc a les tres de la tarda.” El cèlebre edi­fici que acull les gale­ries GUM de la plaça Roja, pen­sat en un prin­cipi per ser un mer­cat, després con­ver­tit en un tètric edi­fici d’ofi­ci­nes soviètiques i ara expe­ne­dor de pro­duc­tes Cha­nel, Cac­ha­rel o Louis Vuit­ton, té a la façana tan­tes bom­be­tes com abans Can Jorba del Por­tal de l’Àngel per Nadal. La porta prin­ci­pal s’obre davant mateix del mau­so­leu que conté la mòmia de Lenin. El mar­bre fosc del túmul mor­tu­ori reflec­teix l’apa­ra­dor de la inter­na­ci­o­nal comer­cial Cha­nel, amb tots els mani­quins. Cir­cu­len cot­xes luxo­sos que aquí no es veuen ni dis­po­sen de con­ces­si­o­nari. Davant un res­tau­rant, un Rolls-Royce nou de trinca des­car­rega un home pro­te­git per qua­tre guar­da­es­pat­lles.

La ruta de la llum ens porta al Mos­cou-City, una mena de 22@ amb edi­fi­cis de vidre ver­ti­gi­no­sos, tots amb els llums ence­sos. Aquí s’hi fan nego­cis. Quins? L’escrip­tora russa Masha Ges­sen va pre­sen­tar dime­cres a Bar­ce­lona un lli­bre crític amb el pas de la Unió Soviètica al capi­ta­lisme, que amb Putin ha arri­bat al cim. Hi parla de nego­cis tèrbols, de cor­rupció, de desi­gual­tats, de falta de lli­ber­tat, de pre­sos polítics... En una entre­vista que li fan cita un poeta del qual no diu el nom segons el qual Rússia ha reproduït el capi­ta­lisme segons la visió que la Unió Soviètica en tenia i es va arri­bar a creure. Enve­ja­ble con­cisió dels poe­tes.

Per arri­bar al Mos­cou-City pas­sem per car­rers amb pisos d’habi­tat­ges soci­als cons­truïts per Sta­lin. Són sòlids, i ara la gent amb diners se’ls rifen. Fa dis­tin­git anar-hi a viure. Una altra cosa són els pisos de l’època Khrus­xov, subur­bi­als, de parets pri­mes i mate­rial medi­o­cre. Encara se’n seguei­xen aixe­cant. Són els més habi­tu­als i nom­bro­sos. Totes les fines­tres tenen el llum encès. S’han unit a la festa lumínica? “No, és que cons­ten d’una única habi­tació per a tota la família i l’últim a posar-se dor­mir l’apaga.”