La república de Twitter

Als inde­pen­den­tis­tes ens han fur­tat el debat de quina és la millor via per avançar. Ha gua­nyat la via que plan­teja eixam­plar la base, bus­car una millor posició inter­na­ci­o­nal, inten­tar debi­li­tar les coa­li­ci­ons a l’Estat espa­nyol con­tra l’inde­pen­den­tisme i la que vol reduir l’opo­sició interna a Cata­lu­nya con­tra la inde­pendència. Però ha gua­nyat sense debat i sense poder fer una valo­ració del que hem fet bé i mala­ment.

Durant aquests mesos s’ha vol­gut fer creure que hi havia un debat de fons entre els de la via rup­tu­rista i els de la via lenta, però aquesta era una farsa més que una con­fron­tació d’opci­ons. Els supo­sats defen­sors de la via rup­tu­rista, més enllà d’algu­nes excep­ci­ons, no cre­ien real­ment que hi hagués pos­si­bi­li­tats per fer-la. Han esti­rat una esce­ni­fi­cació que és pura­ment dialèctica.

El pro­blema d’aquesta esce­ni­fi­cació dialèctica és que s’ha fur­tat un debat. Soc dels que cre­uen que per fer una rup­tura democràtica amb un estat en con­tra neces­si­tem més del 50% dels ciu­ta­dans a favor i que no tenim encara la posició de força i de suport intern i extern per fer un estat nou, però trobo injust que el debat no s’hagi donat. Els defen­sors de la via rup­tu­rista, els que s’ho cre­ien de veri­tat, tenien el dret a con­fron­tar la seva posició, però la defensa de les seves tesis ha sigut ocu­pada per qui ha vol­gut fer un joc pura­ment dialèctic. Ha gua­nyat al final l’única opció que ha tin­gut en el tau­ler polític defen­sors que se la cre­ien.

La via rup­tu­rista ha que­dat reduïda a una paròdia de si mateixa en la república de Twit­ter. Tenim polítics que donen cops de pit demos­trant que són més inde­pen­den­tis­tes que ningú, hi ha qui fa teo­ries cons­pi­ra­ti­ves, es creen estratègies de saló i tot s’endol­ceix amb pen­sa­ment màgic. Tot sense gaire sen­tit lògic ni efecte fora d’una bom­bo­lla. Veure una posició legítima i que té defen­sors que poden argu­men­tar-la reduïda a això a causa d’un abús d’esce­ni­fi­cació sense con­tin­gut, debi­lita l’inde­pen­den­tisme.