El tuit suís de Torra

Entre 2006 i 2007 Quim Torra, l’actual pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, va viure un any i mig a Suïssa per motius de feina. Des del pri­mer dia va escriure un die­tari. Ara es publica amb el títol d’ El qua­dern suís, que té ecos d’El qua­dern gris de Pla. Torra va fer una immersió com­pleta al país d’aco­llida. Parla de la seva feina i, per tant, de la manera que tenen de tre­ba­llar a la Con­fe­de­ració, parla de la història de Suïssa de vega­des de manera minu­ci­osa, parla dels pai­sat­ges i els habita d’una pila de refe­rents cul­tu­rals, cata­lans i mun­di­als. Josep Lluch, l’edi­tor de Pòrtic que li ha publi­cat el lli­bre, diu: “Feu un pri­mer cop d’ull a l’índex de noms: Amat-Pini­e­lla, Cambó, Cha­te­au­bri­and, Gala, Goethe, Klee, Monzó, Muñoz Ramo­net, Nietz­sche, Pat­xot, Pijoan, Pla, Primo de Rivera, Rodo­reda, Rous­seau, Sánchez-Piñol, l’empe­ra­driu Sissí, Tar­ra­de­llas, Vol­taire...” N’hi ha molts més, alguns d’ine­vi­ta­bles trac­tant-se de Suïssa: Mann, Lenin, Xam­mar, Sagarra, Gaziel, Cha­plin, Zweig, Heidi... S’admira de la concòrdia lingüística del país. Pateix de totes mane­res pel futur del romanx, “la veri­tat és que avui només el dis­set per cent de la població del cantó reco­neix ser par­lant del romanx, l’onze per cent de l’italià i, la resta, de l’ale­many. Uns pocs milers, doncs, par­len la llen­gua dels seus avant­pas­sats. La xifra fa estre­mir: només cin­quanta mil ànimes. Una llen­gua al cor­re­dor de la mort”. Per viat­jar és reco­ma­na­ble anar amb els ulls oberts. El cata­lans donem pri­o­ri­tat a l’oïda. Tots duem un soci­o­lingüista pen­jat de l’ore­lla, tant si viat­gem amb autobús per Bar­ce­lona com si anem a València, a la Cata­lu­nya Nord, a Occitània o, com Torra, a Suïssa.

Els polítics publi­quen lli­bres amb l’objec­tiu de pres­ti­giar-se i pre­su­mir de refle­xius. La majo­ria són lli­bres oppor­tu­nity fets a corre-cuita perquè s’acos­ten elec­ci­ons i, sovint, escrits per un ter­cer. El de Torra hi era abans, quan ni remo­ta­ment l’autor pen­sava que arri­ba­ria a dipu­tat del Par­la­ment i molt menys a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. No és opor­tu­nista, és oportú. Vaig conèixer Quim Torra aca­bat d’arri­bar de Suïssa i alli­be­rat de l’empresa que l’havia con­trac­tat. Aca­bava de fun­dar una edi­to­rial, A con­tra vent, escri­via estu­dis sobre el peri­o­disme català d’abans de la guerra, tenia el des­fici d’intro­duir-se en els ambi­ents cul­tu­rals i també polítics del país. El des­fici el va dur a com­pa­nyies poc reco­ma­na­bles que li van fer pro­duir els tuits que després ha hagut de deplo­rar. Els que els han cen­su­rat: lle­gi­ran El qua­dern suís i el pro­pa­ga­ran amb el mateix ímpetu? Hi parla de concòrdia, d’un país per a tot­hom. Torra és un intel·lec­tual que des­men­teix els que hem dit que viu anco­rat en els anys trenta. En el seu exili, Puig­de­mont també escriu un lli­bre...