Indiferència, discriminació

Posem-hi que es deia Ches­ter­ton, que era libe­ral i anglès i que fins al cap de molts anys no es va ado­nar que un seu gran amic tenia la pell fosca. L'havia mirat sem­pre amb indi­ferència, amb la fres­cor del qui mira els ulls del que estima. Se'l mirava amb una indi­ferència neu­tral, perquè no es fixava en aques­tes coses tan super­fi­ci­als. Els que (només) valo­ren la mida del nas, el cul o el pitram són, en el fons, molt super­fi­ci­als.

Podria ser a final del 2009, a diversa gent no la van dei­xar entrar en un bar de copes pel fet de tenir l'aspecte gra­nat, de dur la ves­ti­menta clàssica i de tenir la forma física des­cui­dada. Els indi­vi­dus en aquesta situ­ació es van sen­tir dis­cri­mi­nats. Tan humi­li­ats com uns nois que dar­rere seu no van entrar perquè allà «no hi entren negres, ni moros, ni vells calbs i grei­xan­dos».

Qui va sen­tir-se més dis­cri­mi­nat? Quina va ser més greu, de dis­cri­mi­nació? Quina de les dues agres­si­ons va ser més greu con­tra la dig­ni­tat humana?

Dis­cri­mi­nar és dis­cri­mi­nar, triar, mar­car una diferència, dis­tin­gir, selec­ci­o­nar entre el que vols i el que rebut­ges.

La dis­cri­mi­nació sol ser humi­li­ant per a qui la pateix. Tant li fa si ni et volen perquè ets gros i talòs, homo­se­xual, dona, lleig, calb, nas­sut, coix o negre. El dis­cri­mi­nat té dret a enra­biar-se. Us pen­seu que el dis­cri­mi­na­dor mira prim? El que selec­ci­ona amb la pro­fes­si­o­na­li­tat del sicari no té escrúpols a l'hora de pro­hi­bir l'entrada a qual­se­vol per­sona que li faci mala fila.

N'hi ha del parer que unes dis­cri­mi­na­ci­ons són més greus que altres. La dis­cri­mi­nació és una excusa: al que duu mit­jons blancs li supo­sen el mal gust propi d'un indi­vidu de classe social baixa i amb poca cul­tura i diners. Podria ser un pro­vo­ca­dor, però pateix dis­cri­mi­nació social.

Pen­sar que hi ha graus de dis­cri­mi­nació ja és una manera de dis­cri­mi­nar.