Txékhov i l’ordre jeràrquic

Calitja amb dos lli­bres de Txékhov, escrip­tor que em fas­cina des dels anys setanta quan un apo­de­rat del banc on jo tre­ba­llava me’n va dei­xar una edició de Seix Bar­ral. Més de 40 anys després, l’escrip­tor rus ha cres­cut encara més, i el ree­di­ten i en fan noves tra­duc­ci­ons. La d’El pavelló núm. 6 de Minúscula ha estat traduïda per Àngels Llòria en un català creïble. També m’he aga­fat una selecció de con­tes que va fer Ricard Sant Vicente per a Ali­anza. Al pròleg parla de la con­tra­po­sició del temps orde­nat dels seus avant­pas­sats davant el seu, tren­cat, frag­men­tat: ines­pe­rat. Afirma que el tret més carac­terístic de la seva obra ha estat haver acon­se­guit esbor­rar de la seva obra l’ordre jeràrquic del seu temps. Cada lec­tura és més fas­ci­nant.