Potser hi ha gat amagat

El pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Navarra (TSJN), Joaquín Galve, va asse­gu­rar, en vista de l’enuig ciu­tadà i la crítica política per l’excar­ce­ració dels mem­bres de La Manada, que “tot té un límit” i que hi ha decla­ra­ci­ons “que no afa­vo­rei­xen ningú” i per­tor­ben la inde­pendència judi­cial. Doncs sí, efec­ti­va­ment, tot té un límit, fins i tot que el màxim repre­sen­tant d’una ins­ti­tució que ha de revi­sar en segona instància l’agressió gru­pal es pro­nunciï públi­ca­ment sobre el cas, encara que només sigui per lamen­tar-se, una vegada més, del fet que la soci­e­tat i els polítics esti­guin enfa­dats i no se n’ama­guin. Perquè és el mateix magis­trat que a l’abril tit­llava de “turba enfer­vo­rida” les per­so­nes que es mani­fes­ta­ven davant de l’Audiència de Navarra en pro­testa per la sentència. Galve, com a pre­si­dent de la sala que ha de veure els recur­sos, va afir­mar voler ser curós sobre l’assumpte i va apun­tar que la presó pro­vi­si­o­nal en cap cas implica una futura sentència abso­lutòria, ni per part del tri­bu­nal que pre­si­deix ni en el supòsit que s’arribi fins al Suprem. I, si més no, va dei­xar caure que també podria ser que passés. I, si bé no deixa de ser obvi que tot pot suc­ceir, venint d’on bé la reflexió, no suposa par­lar més del compte? Tanta defensa cor­po­ra­tiva i tant dir que les “pres­si­ons” no els afec­ten acaba fent sos­pi­tar que dar­rere l’excar­ce­ració hi ha gat ama­gat en forma d’una futura sentència que pot indig­nar encara amb més raó.