Revistes, país i modernitat

Dime­cres es va cele­brar a Bar­ce­lona la Nit de les Revis­tes i la Premsa en Català a l’antiga Cen­tral Cata­lana d’Elec­tri­ci­tat, un edi­fici moder­nista de l’any 1897. La Cata­lu­nya que s’elec­tri­fi­cava, que des­ple­gava la seva xarxa telefònica, que cons­truïa car­re­te­res fins als indrets més recòndits, jus­ta­ment era la que començava a pren­dre consciència de la neces­si­tat de pal·liar les desi­gual­tats posant en marxa ini­ci­a­ti­ves d’assistència benèfica –avui dia en diríem polítiques soci­als– i, alhora, ente­nia que calia afron­tar la moder­ni­tat des de la pròpia iden­ti­tat. Deu anys després de la cons­trucció d’aque­lla cen­tral elèctrica, Prat de la Riba arri­bava al cap­da­vant de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i, una mica més tard, es posava en marxa la Man­co­mu­ni­tat, que tenia unes idees molt clares de moder­nit­zació, per bé que molt poc pres­su­post per dur-les a terme. L’espa­nyo­lisme més esti­rat sem­pre ha jugat amb la idea de pre­sen­tar qual­se­vol rei­vin­di­cació naci­o­nal cata­lana com una regressió a l’edat mit­jana, ego­ista i ence­gada, impul­sada per per­so­nat­ges cella­junts i rupes­tres. Aquest tòpic absurd ha estat des­mun­tat, també, per unes revis­tes cata­la­nes que han fet de la nos­tra cul­tura un vehi­cle homo­lo­ga­ble a qual­se­vol altre per tran­si­tar els nos­tres temps. Un dels pre­mi­ats de dime­cres per la seva tra­jectòria d’un quart de segle, en Lluís Gen­drau, impul­sor de la revista musi­cal Ender­rock, un dia m’ense­nyava la seva col·lecció com­pleta de D’ací i d’allà, una publi­cació filla del nou­cen­tisme, d’estil euro­peu, oberta a l’avant­guarda. Fulle­jar-la ser­veix per ado­nar-se que aquells cata­lans d’ales­ho­res, com els d’ara, aspi­ra­ven a cons­truir un país que mirés de tu a tu Europa i el món. I tot això em venia al cap en aque­lla antiga cen­tral elèctrica tenyida de groc, pre­si­dida pel pre­si­dent del Par­la­ment exem­pli­fi­cant la volun­tat d’auto­go­ver­nar-nos, men­tre s’hi reco­nei­xia la tasca de pro­duc­tes de fac­tura mani­fes­ta­ment culta, cata­lana i con­tem­porània com El Món d’Ahir.