La fred i el Carib

Pels car­rers, les pla­ces i els man­glars de les Anti­lles hi fa calor pràcti­ca­ment tot l’any. Però, en canvi, quan s’entra en qual­se­vol edi­fici cari­beny és peremp­tori posar-se ame­ri­cana o jaqueta per pro­te­gir-se de la gla­ci­a­li­tat de l’inte­rior. Par­lem, és clar, dels immo­bles que al ter­cer món poden per­me­tre’s refri­ge­ració arti­fi­cial: cen­tres ofi­ci­als, i hotels i res­tau­rants de fac­tura apta només per a l’elit local i els turis­tes; en aquests pai­sat­ges tro­pi­cals, tant a la comu­nista (ha!) Cuba com a les capi­ta­lis­tes R. Domi­ni­cana, etc., la cli­ma­tit­zació –ins­tal·lació i con­sum– queda lluny dels indígenes. Tro­bar-se amb aquesta fred ingrata recorda al visi­tant ultra­marí els cines i les ofi­ci­nes de La Caixa dels estius de fa trenta anys, d’abans que el sen­tit comú s’imposés a l’exhi­bi­ci­o­nisme; de quan hom s’afai­tava dei­xant les aixe­tes ober­tes, i de quan a ningú encara no se li havia acu­dit la coar­tada moder­nista de l’eco­lo­gisme: la con­ta­mi­nació, la insos­te­ni­ble des­pesa energètica, el gel del pol Nord que es fon... Altra­ment a la Flo­rida dels USA, també de clima tro­pi­cal –el cor­rent del golf hi passa a tocar–, és cos­tum i gen­ti­lesa de ser­vir aigua en uns grans vasos tan punt el cli­ent de cafès i res­tau­rants s’asseu a taula. Mal­grat que l’aigua ja és fresca, l’abo­quen sobre un ine­vi­ta­ble llit de glaçons que ocupa mig got; al cap d’uns segons el líquid esdevé imbe­vi­ble perquè romp les dents.

Pot­ser és que als cari­benys els passa amb la baixa tem­pe­ra­tura el mateix que als saha­ri­ans i beduïns amb l’aigua: allò que no es té, es mag­ni­fica, es miti­fica. Els anti­llans exhi­bei­xen el fred sem­blant­ment a com els altres han pre­su­mit històrica­ment d’aigua amb fonts i bro­lla­dors als palaus i jar­dins supra­sa­ha­ri­ans: l’Alham­bra, Marràqueix, Fes o Kai­ro­uan; els musul­mans fins i tot l’han sagra­men­tat: el cate­cisme alcorànic obliga a apa­re­llar l’aigua amb cada un dels cinc precs dia­ris que pres­criu l’islam i que han d’anar pre­ce­dits de les cor­res­po­nents ablu­ci­ons. Que a l’Amèrica Cen­tral podrien posar l’aire con­di­ci­o­nat més baix? Que a Miami podrien ser­vir l’aigua fresca i no pas glaçada? Sí, però l’home, com escri­via Josep Pla, és un ani­mal més sen­sual que no pas raci­o­nal. I si no es poden des­sa­cra­lit­zar con­vic­ci­ons com la patria común e indi­vi­si­ble, o no podem assu­mir con­duir amb més seny, o no volem accep­tar que sucres, sals i grei­xos són con­tra­ris a la caixa de la Segu­re­tat Social, no podem pas espe­rar que uns abai­xin la cli­ma­tit­zació o que els altres dei­xin el gel al con­ge­la­dor.