El candidat de veritat

Ell no es pre­senta a les primàries, però ha fet sen­tir la seva veu en la bata­lla pel lide­ratge del PP. Les seves parau­les han tin­gut més ressò que les dels matei­xos can­di­dats. Ell va ser qui va posar Rajoy al cap­da­vant del PP. Ell també va ser qui més el va cri­ti­car per no seguir el camí que li mar­cava, el camí del popu­lisme i de la dreta radi­cal. I si al llarg del man­dat de Rajoy va inten­tar moure els fils del PP, amb més o menys sort, no perdrà ara l’opor­tu­ni­tat de recu­pe­rar el con­trol del par­tit, encara que sigui des de l’ombra. Pro­ba­ble­ment per això no s’ha defi­nit clara­ment a favor de cap can­di­dat, tot i mos­trar una certa pre­ferència per Casado. Amb això ha estat llest, més que González quan va car­re­gar con­tra Sánchez i ara el té de pre­si­dent espa­nyol.