Turisme d’aventura

Passa cada estiu. Aspi­rem a des­con­nec­tar de la ser­vi­tud de la feina, del mòbil i, sobre­tot, de les maleïdes xar­xes soci­als. Impreg­nats d’ingenuïtat, somiem a alçar el vol a la recerca del paradís per­dut i ara només exis­tent a les fotos tru­ca­des –com ara les de cares, pits i culs– amb la màgia del Pho­tos­hop. Ho volem tot i espe­ci­al­ment aspi­rem a poder far­dar d’haver tro­bat un viatge en tem­po­rada alta a mei­tat de preu que inclou avió, hotel de cinc estre­lles i àpats per a pala­dars exqui­sits. Però quan tenim la maleta feta s’imposa la rea­li­tat. Sem­pre la crua rea­li­tat: la com­pa­nyia aèria de torn –ara Rya­nair– anun­cia vaga. Els preus bai­xos reque­rei­xen collar els tre­ba­lla­dors i des­co­brim que el que hem com­prat ens con­ver­teix nova­ment en ostat­ges.