Segon avís

Fa una set­mana, l’11 de juliol, es va cele­brar el Dia Mun­dial de la Població. Va ser esta­blert l’any 1989 per les Naci­ons Uni­des amb l’objec­tiu de sen­si­bi­lit­zar, cons­ci­en­ciar i cri­dar l’atenció dels governs i de la població en gene­ral sobre la importància i la urgència dels pro­ble­mes que es deri­ven del crei­xe­ment expo­nen­cial de la població humana. Apro­fi­tant l’efemèride, un grup de científics auto­a­no­me­nat Union of Con­cer­ned Sci­en­tists (Unió de Científics Pre­o­cu­pats) ha rellançat un arti­cle que va publi­car el novem­bre del 2017 inti­tu­lat World sci­en­tists’ war­ning to huma­nity: a second notice (“Advertència a la huma­ni­tat dels científics del món: segon avís”). És el tre­ball amb més autors que s’ha escrit mai, 15.372 científics de 184 països en la seva redacció ori­gi­nal, entre els quals qui signa aquest arti­cle, i des del novem­bre del 2017 s’hi han afe­git 5.000 científics sig­nants més.

De fet, aquest Segon avís és la con­ti­nu­ació d’un mani­fest publi­cat vint-i-cinc anys abans, el 1992, on s’enu­me­ra­ven els prin­ci­pals pro­ble­mes que calia afron­tar per man­te­nir una vida digna a la Terra. Tex­tu­al­ment deia: “Per evi­tar que es pro­du­eixi una muti­lació irre­pa­ra­ble del pla­neta i s’esten­gui la misèria, la huma­ni­tat ha de can­viar radi­cal­ment la manera com ges­ti­ona el medi ambi­ent i la vida que conté.” Ara, vint-i-cinc anys després, de tots els pro­ble­mes que es denun­ci­a­ven només se n’ha resolt un, esta­bi­lit­zar la capa d’ozó. La resta s’han agreu­jat, alguns fins i tot més del que es pre­veia, com ara el canvi climàtic i la reducció de les reser­ves d’aigua pota­ble.

En aquest Segon avís, que és de lliure accés al web de la revista BioS­ci­ence (doi.​org/​10.​1093/​biosci/​bix125), es fa un nou toc d’alerta perquè cadascú exa­mini el seu com­por­ta­ment indi­vi­dual en relació amb el desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble, i s’intenta gene­rar un estat de pressió posi­tiu i pro­ac­tiu sobre els repre­sen­tants polítics perquè adop­tin mesu­res de caràcter local però amb visió glo­bal de manera urgent. No obs­tant això, sense els gra­nets de sorra apor­tats pels més 7.600 mili­ons d’habi­tants del pla­neta, difícil­ment es podran asso­lir els objec­tius neces­sa­ris per man­te­nir una vida digna a llarg ter­mini. Aquesta és la funció dels avi­sos, adver­tir d’alguna situ­ació perquè obrem en con­seqüència.

Tan­ma­teix, no n’hi ha prou amb aquests avi­sos fets des de la ciència. També calen, de manera molt des­ta­cada, les refle­xi­ons huma­nis­tes, com per exem­ple les que he tro­bat a l’assaig Nova il·lus­tració radi­cal, de la filòsofa Marina Garcés, on refle­xi­ona sobre una apa­rent ren­dició per viure més dig­na­ment. “Pen­sem que ho sabem tot”, diu, “però tenim la sen­sació que no hi podem fer res”. Sense un apo­de­ra­ment indi­vi­dual crític que ens faci obrar en con­seqüència, aquest Segon avís serà tan poc efec­tiu com el pri­mer.