Simbologia franquista

Aquesta set­mana l’Ajun­ta­ment de Bes­canó s’ofe­ria a pagar la reti­rada de les pla­ques fran­quis­tes que encara hi ha a mol­tes cases, i la con­se­llera de Justícia anun­ci­ava que tirarà enda­vant una nova llei per eli­mi­nar els símbols fran­quis­tes dels espais públics. El que ens hau­ria de sor­pren­dre a tots és que a hores d’ara, quan ja han pas­sat més de qua­ranta anys de la mort de Franco, encara que­din símbols fran­quis­tes. El que ens hau­ria de sor­pren­dre és que tot i que ja hi havia nor­ma­tiva sobre aquest tema, no s’hagi apli­cat. El que ens hau­ria de sor­pren­dre és que cal­gui fer més lleis per obli­gar a reti­rar aquests símbols. I el que ens hau­ria de sor­pren­dre és que encara hi hagi ajun­ta­ments que per­me­tin que car­rers dels seus muni­ci­pis por­tin el nom de fran­quis­tes. Però vist el que està pas­sant a casa nos­tra i a la casa del cos­tat, res ja no ens hau­ria de sor­pren­dre. Si visquéssim en un país nor­mal, hau­rien estat els matei­xos pro­pi­e­ta­ris de les cases amb pla­ques fran­quis­tes els qui fa temps ja les hau­rien reti­rat. Si visquéssim en un país nor­mal, cap ajun­ta­ment hau­ria neces­si­tat ofe­rir-se a pagar la reti­rada d’aques­tes pla­ques fran­quis­tes de les cases, com ha fet el de Bes­canó. Si visquéssim en un país nor­mal, ja no estaríem par­lant d’això. Però la rea­li­tat és que no vivim en un país nor­mal. Des de fa anys ens hem acos­tu­mat a con­viure amb un sim­bo­lisme que en altres països del nos­tre entorn seria total­ment il·legal. Ens en hi hem acos­tu­mat i, el que encara és pit­jor, ho hem permès. Perquè, no ens enga­nyem, el que hi ha és per­mis­si­vi­tat. Si no, no s’entén que tot i tanta nor­ma­tiva sobre la memòria històrica encara esti­guem par­lant de com reti­rar la sim­bo­lo­gia fran­quista. Aquests dies que des d’Ale­ma­nya ens estan donant alguna lliçó, és esca­ient recor­dar que a Berlín van tapar i no van voler iden­ti­fi­car amb cap símbol el lloc on hi havia el búnquer on Hit­ler va pas­sar els seus últims dies i on va morir. Allà van tenir clar que aquell lloc no es podia con­ver­tir en un lloc de culte, de pele­gri­natge per als neo­na­zis. A l’Estat espa­nyol no només no s’ha ama­gat la tomba d’un dic­ta­dor, sinó que es manté en un monu­ment que ens hau­ria de fer caure la cara de ver­go­nya. Però, com ja s’ha dit, no som en un país nor­mal per més que alguns ens ho vul­guin fer creure. No serem en un país nor­mal men­tre tro­bem nor­mal con­viure amb aquesta sim­bo­lo­gia.