Opinió

Tribuna

Tres lliçons vinícoles

“L’èmfasi ja no és en la imatge, sinó en la qualitat

Una ale­gria de l’estiu ha estat tas­tar els vins fres­cos, orgànics, hete­ro­do­xos, mari­ners que fa Oriol Arti­gas entre el Maresme i el Vallès Occi­den­tal. De la pre­sen­tació que Arti­gas ens va fer dels seus vins en podem extreure tres lliçons. Aques­tes lliçons ens aju­den a can­viar la nos­tra relació col·lec­tiva amb el vi i pas­sar de l’acti­tud auto­no­mista, del típic català que li agrada men­jar i beure per eva­dir-se i ama­gar la pròpia covar­dia, a l’estruc­tu­ració d’una cata­la­ni­tat glo­bal i sobi­rana.

La pri­mera lliçó, doncs, és lite­ral. Arti­gas diu que el seu objec­tiu és ven­dre la mei­tat de la seva pro­ducció a Cata­lu­nya i l’altra mei­tat a l’estran­ger. Aquesta cosa tan diàfana és el para­digma del país emer­gent. La Cata­lu­nya del pas­sat és la que és líder a Espa­nya; la Cata­lu­nya glo­bal, en canvi, té, a nivell econòmic però sobre­tot men­tal, un peu aquí i un altre a fora. A més, l’altre aspecte de l’objec­tiu d’Arti­gas és asse­gu­rar que l’èxit dels seus vins, que ja cos­ten 150 dòlars a San Fran­cisco, no impe­deixi que els seus com­pa­tri­o­tes també en puguin beure, ja que aquí valen entre 10 i 40 euros.

La segona lliçó és que Arti­gas, que va començar amb un esclop i una espar­de­nya, al prin­cipi va tenir la gosa­dia de fer un web només amb les seves dades de con­tacte. El web era pur antimàrque­ting i, efec­ti­va­ment, en tres anys només li van tru­car tres per­so­nes. Ara bé, aques­tes per­so­nes van resul­tar ser un dis­tribuïdor nord-ame­ricà, un de francès i un de japonès. El model del qual venim fun­ci­o­nava al revés. La Cata­lu­nya de les olimpíades, del dis­seny i dels pro­gres es basava a crear imat­ges de moder­ni­tat que emmas­ca­ra­ven les for­mes de sub­desen­vo­lu­pa­ment here­ta­des. Arti­gas mos­tra el camí con­trari: l’èmfasi ja no és en la imatge sinó en allò que vul­gar­ment se’n diu la qua­li­tat del pro­ducte, però que en podem ano­me­nar una mes­cla d’auten­ti­ci­tat hei­deg­ge­ri­ana i de metafísica mar­xista del tre­ball, és a dir, l’esforç per pro­duir una cosa que expressi una manera de ser con­creta i sin­gu­lar.

La ter­cera lliçó té a veure amb l’espai. Arti­gas no cul­tiva les vinyes en parat­ges idíl·lics del Pri­o­rat, sinó que arre­plega els tros­sos de terra que pot en una zona alta­ment subur­ba­nit­zada. Per això, en lloc de bus­car una supo­sada puresa, la seva filo­so­fia con­sis­teix a apro­fi­tar tot el raïm que hi ha, tant si és pansa blanca autòctona com si és mer­lot aliè tras­plan­tat, i redi­mir-ho amb la seva alquímia per­so­nal. Aquesta apro­xi­mació no dogmàtica i cre­a­tiva als pai­sat­ges ni rurals ni urbans de l’àrea metro­po­li­tana es pot apli­car fàcil­ment a tots els àmbits. La incògnita, és clar, és si algun dia serem capaços de tra­duir a nivell polític aquesta vita­li­tat glo­bal dels nos­tres indi­vi­dus geni­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia